Necessitat i desig

No puc deixar d’agrair a la vida tot el que em dóna. Haver rebut l’oportunitat de ser aquí per poder experimentar, riure – plorar, errar – aprendre, poder gaudir de tantes coses que són gratuïtes als ulls, de rebre l’amor i el desamor, de compartir la meva escalfor i deixar entrar la de l’altre quan tinc fred, acompanyant aquest anar i venir sense obstacles ni reserves, amb sinceritat i plenitud.

“Nuestro hoy depende de nuestro ayer, y nuestro mañana depende de nuestro hoy”
Te has amado hoy?
Has admirado y agradecido a las flores, apreciado los pájaros y contemplado las montañas, invadido por un sentimiento de reverencia y respeto?
E.K-R

Sempre m’he sentit connectada a una força mare a la que venero, és la força amb la que tots els éssers estem units , la força de l’amor, que a la vegada ens uneix a la gran força de la vida.

“Necessitat i desig”

Dos substantius que ens compliquen la vida fins al punt de confondre’ns i fer-nos perdre el control. I si dubteu del que dic, intenteu definir primer un i després l’altre, veureu que les definicions es tornen imprecises i gires en un cercle tancat sense poder trobar llum a la resposta.

Suzy Stroke (psicoterapeuta 1949-2011) ens explicava la diferència introduint-nos a un passatge d’un conte sufí que diu així: “Si tu necesidad es grande y tu deseo pequeño hallarás delicioso alimento”
I d’aquesta manera ens qüestionem la pregunta:
“Quina diferència hi ha entre necessitat i desig?”

Al llarg de la seva vida, Suzy va anar percebent que la necessitat ve d’un lloc més profund i essencial, té a veure amb la pròpia evolució i conservació de l’espècie, mentre que el desig té a veure amb amb l’ego i el caràcter de la personalitat.

Molt freqüentment confonem les dues coses, com si fossin iguals, i justament és aquesta confusió la que en moltes situacions ens fa perdre el control quan , al voler satisfer els nostres desitjos (que són insaciables) els suposem necessitats vitals.

I deia Suzy que les necessitats una vegada estan detectades i cobertes ens aporten tranquil•litat i pau a l’esperit, mentre que els desitjos satisfets ens condueixen a l’eufòria i a una satisfacció temporal.

El problema més gran que genera la recerca d’un desig, és que ens enganyem amb la il•lusió de la satisfacció, i que a la vegada, ens tanca en un cercle viciós de sentir-nos – plens / buits – que ens empresona en la inconsciència d’imaginar que més recerca de desig és sinònim de felicitat.

En la vida de les relacions, els desitjos són el motor que ens impulsa als mecanismes de control i manipulació per a obligar als altres a que ens facin feliços. Podem donar-nos compte de que els desitjos ocupen el nostre sistema de tal manera que les necessitats reals no tenen espai per a manifestar-se, perquè els desitjos són com addiccions que necessiten d’una decisió molt segura i ferma per a que siguin controlats.

Hem de passar per una etapa d’austeritat per desintoxicar-nos d’aquesta voracitat que ens empresona a satisfer allò sense límits, per així poder rebre una realitat molt més senzilla i abastable, d’on el nostre enteniment d’ ésser neix amb tota lluminositat. A les hores adquirim la capacitat d’integrar el savi missatge “ Si la teva necessitat és gran i el teu desig petit, trobaràs bon aliment”.

Gràcies Suzy per la teva saviesa i el teu amor.

Joves enamorats

El rostre, ella,
reflex de la nit serena.
Juguen les parpelles
damunt els ulls d’estrelles.

Ell, el somrís,
llum de lluna plena,
el fruit de l’amor al pit.

El petit, eixerit
cerca en l’infinit,
tot el que espera.

Pinzellades d’amor
travessen la riera.

La meva terra

Tinc un amor gran,
que per gran
duc en essència,
em fa la pell
i em fa la sang.

Porto escrita al front
la paraula catalana
al cor sentiment d’orgull
per la terra més ofana.

Oest, que els arbres sou flors.
Sud, que madureu vinyes.
Nord, que erigiu muntanyes.
Est, que et mulla el mar.

Per aquest amor tant gran,
si cal, escrivim amb sang.
Que al cor no serà sotmés,
parlem clar, no volen entendre-ho,
si cal, morim dient-ho!

Tinc un amor gran,
que per gran
duc en essència,
em fa la pell
i em fa la sang.

Orfes d’amor

Caminarem orfes d’amor
cercant-lo pels racons de l’univers.
Navegarem mars,
travessarem deserts,
pujarem serralades,
sense aturar-nos
caminarem. I l’amor
serà sempre amb nosaltres
en cada pas que farem,
guiant-nos a fer-ne un altre
i així successivament.
Però nosaltres no ho sabrem
i creient-nos orfes,
el seguirem cercant,
quan l’amor
és amb nosaltres.

On serem quan no hi siguem?

La vida és com un viatge. Nosaltres els viatgers amb bitllets de diferents durades, només amb esperança i fe podrem arribar a aconseguir esbrinar el per què de les preguntes que ens formulem durant la nostra estada. No és fàcil afrontar segons quins destins. La doctora Kübler-Ross en el seu llibre “La Rueda de la Vida” ens diu que “ Déu no ens dóna el què volem, però si el què necessitem”. Confiar en què el que tenim és el què realment necessitem per a créixer requereix fe. Només si ens deixem acompanyar per la confiança i l’esperança en la vida ens sabrem certs en cada moment i comprovarem que rebem el do de la pau.
Malgrat això, hi ha dies que l’únic consol es vessar aquestes llàgrimes que em sanen el dolor. Per més que intento desar cada cosa en el seu lloc i respectar-ne la forma, la nostàlgia recorre el meu dins fent-me feble. Em conforta pensar en el passat que va ser, dur-lo com un regal en la sang, en la pell, i recordar l’existència de quan teníem aquell temps a les nostres mans i il•lusos desconeixíem que els dies s’esmunyien per a no tornar.

Les aus perdran ses plomes
dels arbres les fulles cauran
del cap els nostres cabells.
On serem quan no hi siguem?
El mar no mullarà la nuesa dels meus peus
i no tornaré a veure’m en l’aigua dels teus ulls
la pluja esbandirà a poc a poc els nostres records
desdibuixant-los lentament,
esmicolant-los en trossets que es tornaran pols
i que el vent farà desaparèixer.
Quan no hi siguem, on serem?

Nova presentació, aquest cop a Barcelona

Bon dia amics,

Divendres fem una nova presentació aquest cop a Barcelona. Com l’aforament de la sala és gran, reclamo la vostra assistència. Com sempre recitarem poemes i els cantarem amb la música de l’Esteve i les nostres veus.
Estarem contents de comptar amb la vostra presència.
Una abraçada.

Convocatòria:
Lloc: Llibreria Excellence. C/ Balmes, 191 Baixos
Dia: Divendres 6 de Juliol
Hora: a 19:15 h.