No puc deixar d’agrair a la vida tot el que em dóna. Haver rebut l’oportunitat de ser aquí per poder experimentar, riure – plorar, errar – aprendre, poder gaudir de tantes coses que són gratuïtes als ulls, de rebre l’amor i el desamor, de compartir la meva escalfor i deixar entrar la de l’altre quan tinc fred, acompanyant aquest anar i venir sense obstacles ni reserves, amb sinceritat i plenitud.
“Nuestro hoy depende de nuestro ayer, y nuestro mañana depende de nuestro hoy”
Te has amado hoy?
Has admirado y agradecido a las flores, apreciado los pájaros y contemplado las montañas, invadido por un sentimiento de reverencia y respeto?
E.K-R
Sempre m’he sentit connectada a una força mare a la que venero, és la força amb la que tots els éssers estem units , la força de l’amor, que a la vegada ens uneix a la gran força de la vida.
“Necessitat i desig”
Dos substantius que ens compliquen la vida fins al punt de confondre’ns i fer-nos perdre el control. I si dubteu del que dic, intenteu definir primer un i després l’altre, veureu que les definicions es tornen imprecises i gires en un cercle tancat sense poder trobar llum a la resposta.
Suzy Stroke (psicoterapeuta 1949-2011) ens explicava la diferència introduint-nos a un passatge d’un conte sufí que diu així: “Si tu necesidad es grande y tu deseo pequeño hallarás delicioso alimento”
I d’aquesta manera ens qüestionem la pregunta:
“Quina diferència hi ha entre necessitat i desig?”
Al llarg de la seva vida, Suzy va anar percebent que la necessitat ve d’un lloc més profund i essencial, té a veure amb la pròpia evolució i conservació de l’espècie, mentre que el desig té a veure amb amb l’ego i el caràcter de la personalitat.
Molt freqüentment confonem les dues coses, com si fossin iguals, i justament és aquesta confusió la que en moltes situacions ens fa perdre el control quan , al voler satisfer els nostres desitjos (que són insaciables) els suposem necessitats vitals.
I deia Suzy que les necessitats una vegada estan detectades i cobertes ens aporten tranquil•litat i pau a l’esperit, mentre que els desitjos satisfets ens condueixen a l’eufòria i a una satisfacció temporal.
El problema més gran que genera la recerca d’un desig, és que ens enganyem amb la il•lusió de la satisfacció, i que a la vegada, ens tanca en un cercle viciós de sentir-nos – plens / buits – que ens empresona en la inconsciència d’imaginar que més recerca de desig és sinònim de felicitat.
En la vida de les relacions, els desitjos són el motor que ens impulsa als mecanismes de control i manipulació per a obligar als altres a que ens facin feliços. Podem donar-nos compte de que els desitjos ocupen el nostre sistema de tal manera que les necessitats reals no tenen espai per a manifestar-se, perquè els desitjos són com addiccions que necessiten d’una decisió molt segura i ferma per a que siguin controlats.
Hem de passar per una etapa d’austeritat per desintoxicar-nos d’aquesta voracitat que ens empresona a satisfer allò sense límits, per així poder rebre una realitat molt més senzilla i abastable, d’on el nostre enteniment d’ ésser neix amb tota lluminositat. A les hores adquirim la capacitat d’integrar el savi missatge “ Si la teva necessitat és gran i el teu desig petit, trobaràs bon aliment”.
Gràcies Suzy per la teva saviesa i el teu amor.
olordemandarina 