Igualtat

Aquest poema el vaig escriure pel dia de la dona treballadora. Em varen demanar que fes un poema contra la ira dels homes. Mai he estat tractada amb ira, si amb desigualtat, per això el poema du aquest nom. Jo crec que l’home i la dona es complementen perfectament, hi ha homes que també ho senten així, i per sort caminen al nostre costat.
Aquí us el deixo,

IGUALTAT

En els solcs del teu rostre
com en la terra llaurada,
hi germina la confiança
de la teva lluita
una i altra vegada.

L’home et pensà dèbil
i el sorprens en cada posta.
Crides la ràbia en ser humiliada si pots,
i sinó l’engoleixes sense queixes
que no et vols entretenir
doncs feina tens a seguir
el camí que fa més pujada.

Avui avances amb seguretat
deixant darrera teu
el rastre del repte assolit
com un regal per les qui et seguim.

Encara que solitari i dur sigui
el viatge de qui va a davant,
durs sempre flors a les mans
i els teus ulls sols fiten l’horitzó.

Les orelles sordes als rucs
que et desanimen
saps bé què vols i com ha de ser, perquè
per tu no demanes res diferent.

Avui és un dia trist.

Avui viatjava cap a la feina. Sempre passo per la nacional perquè m’agrada veure el mar, faig una mica més de volta, però el paisatge s’ho val. Avui hi havia boira al litoral, i més espessa a mida que pujaves a muntanya. Els meus ulls ràpidament han copsat la bellesa del moment en què tot estava apagat i aquesta tarda he composat un poema.
Però en realitat, avui no és un dia trist perquè hagi sigut un dia emboirat, sinó perquè hem tingut una notícia trista; una bella amiga, i dic bella amb b perquè és una persona meravellosa, ha d’acceptar un fet molt dur per a ella com és no poder ser mare. Amb el desig de ser al seu costat i abraçar-la li dedico el poema a ella. Espero que us agradi.

Boira

Avui la boira embolica el cel i cobreix el mar,
amaga els arbres de la pineda
i els joncs del marge,
enteranyina la figura esvelta
dels xiprers del camí.

Avui no llueix la mimosa florida,
tot es guarda sota el tel de la teva tristesa.
Acceptar que no pots donar llum
ha de ser tant dur com seria
resignar-se a viure per sempre
voltada d’aquesta grisor.

Avui no aconsegueixo veure
on em porta l’enfilat de la catenària
i el cotxe s’endinsa
en un núvol de ceguesa
prenent per única referència
la pobre llum que m’intranquil•litza.

Vull compondre un poema

Vull compondre
un poema,
abraçar
les paraules
i sentir-les
completes.
Construir
versos dignes,
d’amor plens.
Que la vida
sigui lletra,
fer brollar
tota essència.
Mots servils
motivats
pel desig.

Vaig somniar

Vaig somniar que caminava
per prats verds. Enfonsava
els peus en l’herba fresca
mullada de rosada.

Vaig somniar que caminava
per frondosos camins
amb arbres a les vores
que em guiaven.
Anava collint flors
i l’aroma m’embriagava.

Vaig somniar que entrava
en un camp d’espigues daurades
i que amb la ma les acaronava.

Vaig somniar una posta de Sol
la més bella imaginada.
Vaig confondre
els teus ulls amb l’horitzó,
i em vaig perdre
dins la teva mirada

http://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=564850917/size=small/bgcol=ffffff/linkcol=86865f/track=1937154200/transparent=true/

Vaig al camp

Sempre marxo contenta
quan em conviden
a veure futbol.
Baixo al camp alegre
disfressada de colors.

Entrar a la grada
m’impressiona,
veure l’estadi
vertigen em causa,
la llum és captivadora
com un espectacle de màgia.

El terra, una estora verda,
l’olor de gespa m’embriaga.
Contemplar la magnitud
em fa sentir molt petita,
voltada de tanta gent
que cerquen el seu seient,
mentre expectants esperen
a que comenci l’event.

Els equips surten al camp,
xiulets i aplaudiments
fan de teló,
l’himne ha començat
i això causa expectació.

Milers d’ulls
concentren l’ atenció
en una sola pilota,.
Per fi el moment esperat
tothom crida a l’efecte:
Gooooollll! Han marcat.

La gent ho celebra
amb alegria infinita,
altre cop, em torno petita.
Un estol de flaixos
s’encenen en un moment,
semblen focs d’artifici
que estiguin entre la gent.

Banderes de colors
s’onegen al vent.
tothom està content!
Ah! Però la cosa canvia
quan ens xiulen penal.
Ai mare, quina pena!
Ara que anàvem guanyant.

El del bombo des de gol Sud
ens acompanya fent ambient.
que no desanimi la sala.
Ja ho recuperarem.

Xiulets i uuhhhhh!
Crists de: fora, fora!
Tot és en va, el contrari
acaba de marcar.
Però jo em dic que tranquil•la…
encara ens queda mitja part.
Ara em menjaré la truita,
que ben bona deu estar!

Una gota de tinta

Una gota de tinta
cau damunt el paper,
una gota furtiva
s’escapa, no vol ser.

No vol ser lletra
ni fruit del pensament,
una gota atrevida
em desafia, ho sé.

Evadeix l’ objectiu
canvia el seu destí
i esdevé atzarosa,
rebel en el camí.

Una gota de tinta
no vol ser manada,
no vol ser fidel
aquesta vegada.

Tristes gavines

Tristes gavines
arriben a port,
porten al coll
un crit ofegat.

Vol majestuós
d’una tarda freda,
planegen al vent
amb ales esteses.

La nit es perfila
es fonen les ombres,
i a poc a poc
desapareix l’horitzó.

Quan es fa nit,
les gavines dormen.