L’altra cara del Facebook

Así perjudica el abuso del móvil en una

 

Sense adonar-nos perdem el contacte, a poc a poc, sense adonar-nos.  Omplim els nostres buits amb foteses, som tan mandrosos, tan dròpols a l’hora de moure’ns, de pensar, que busquem el divertiment sense moure el cul del sofà. Compartim, mentre, fotografies de les nostres proeses, alimentem l’ego. Posem mala cara si ens enraonen perquè estem escrivint un what’s App. No deixem el mòbil ni quan mirem una pel·lícula. Alerta: addicció! Han desaparegut les xerrades intimistes abans d’adormir-nos o abans de llevar-nos perquè aquesta eina futurista s’interposa també al nostre llit. Podríem parlar d’infidelitat. Estem sols acompanyats. Ah, però som tan feliços! Mireu com somriem a les fotografies! I guapos, som més guapos que mai! Semblem els famosos de la Hola! Però crec que la tristesa és l’altra cara del Facebook, la defugim, l’entretenim. Matem el temps, qualsevol, a copets de dit. I mira, m’enfada i  em fa llàstima!