Matí d’estiu

I després del mateix àpat, cada matí, em sento el cos reposar en la cadira d fusta, q m acull ferma. Si miro a la dreta veig l eixida i les plantes, més verdes des que hi poso vitamines. Però els geranis aquest any estan lletjos, se’ls ha d canviar la sorra, massa arrels. Són aquests minuts q em permeto no fer res, meditar en la vida. Donar gràcies. Escriure’ls per compartir-los amb vosaltres. La vida s’explica amb paraules. Els gatets, com sempre, fent-me companyia. La Boni dorm i ronca. És un quart de nou. La ment es disposa a ordenar la jornada. Poc a fer. És estiu. És agost a casa.