Adéu Midi-Pyrenées!

Bon dia, ja som a casa però he pensat que m’havia d’acomiadar d’aquest viatge.

Carcassonne.

Doncs dilluns ens va ploure força i no amainava, també feia vent. Vàrem anar a la ciutat medieval amb el cotxe per si la podiem visitar i el senyor de la guixeta que resulta q era espanyol ens va dir q la visita s’havia de fer a peu. Quin greu! Plovent no ens venia de gust i també duiem la gosseta, total que amb molta peneta i decepció girem cua i posem fi aquest viatge que ens ha fet feliços tots aquests dies. Carcassonne queda pendent.

Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquestes semi-cròniques.

Una abraçada gran.

 

Cahors, Sant Cirq Lapopie i Moissac.

Hola, aquest viatge s’acaba i no em sap greu. M’enyoro de casa encara que estic amb la millor companyia. Masses dies menjant diferent, dormint en llits que no són el teu. Aquests darrers dies he passat fred i la pluja que no ha ajudat a poder gaudir de les passejades. Però malgrat això, tot ha anat bé, hem fet molts kilòmetres  sempre voltats de natura al paissatge i cap entrebanc de res. És un viatge que recomano si agrada la història i retrocedir en el temps.

Ens hem llevat a Cahors i després d’esmorzar hem anat a veure el pont Valentre,  el medieval més antic de França. I torno a repetir, quins rius! França té molta aigua. El pont és molt bonic. Ens ha recordat al de Besalú.  Cahors és una ciutat bonica, la veiem quan marxem des de la carretera, hi ha una vista del conjunt molt maca. Seguim cap a Saint Cirq-Lapopie. Plovisquejava. Un altre dels pobles que més ens ha agradat i amb diferència per la vida que tenia. Les olors, el caliu que desprenien els bars i restaurants que convidaven a entrar. Els comerços d’artesania, ceràmica, cuir, i les botiguetes de paté i oli d’anous, molt típic de la regió i en tot això gent amunt i avall i un riu, gran també, el Lot. Encantador. Hem fet fotos des de la carretera i hem passejat entre els seus carrers. Una estona agradable de veritat. Tornem al cotxe i ens dirigim cap a Moissac que té una església romànica força famosa ,un claustre i un pont que passa per damunt del Tarn, immens. Dinem i anem a Carcassonne on farem nit.

Soc pesadeta amb això dels rius però des de que vàrem veure el Garona a Toulouse, que ja ens va impressionar, que no n’hem parat de veure i a quin més maco.

Demà visitarem la ciutat medieval que avui arribant l’hem vist al lluny i promet molt.

Bona nit.

Rocamadour, Roque-Gageac, Beynac et Cazenac, Sarlat la Caneda, Castelnaud, Domme i Cahors.

Encara que sembli molta cosa l’hem visitat força ràpid, en una tarda perquè ens ha plogut i com tots els poblets són similars, cap com Conques, doncs els fèiem amb cotxe i si la pluja ho permetia sortíem amb el paraigües. És una zona de molts castells, tots ells cuidats, alguns moblats, altres fan de sala d’exposició d’armes medievals. Zona també de molta aigua, molts rius i de cabal. Quina sort!

Al matí ens hem llevat i aprofitant que feia un bon dia hem baixat a Rocamadour a peu. Ens ha agradat molt. Ja vaig explicar ahir que el poble es disposa damunt d’un acantilat, és un lloc de peregrinació, hi ha un santuari dedicat a una verge bruna com la nostra moreneta que du el nom de l’indret. Hem entrat a la capella i estaven fent missa. Hem fet una ofrena i hem acabat fent el viacrucis que ens ha portat fins a dalt dels cingles.

Després de dinar hem seguit amb les visites que a dalt us faig referència i hem acabat sopant a Cahors on passarem la nit.

Autoire, Loubressac, Carennac i Rocamadour.

Ens llevem a Conques. I plou. Una boira cobreix el poblet que el fa encara més fantasiós. Carreguem les maletes al cotxe i posem rumb a Autoire. De camí parem esmorzar a un bar que per sorpresa nostra és ple d’instruments musicals, li preguntem al cambrer si és músic, ens diu que sí, q toca el piano. El trajecte cap a Autoire ha sigut preciós, un parc natural de castanyers, nogueres, arbres molt alts amb heures enfiladisses, de conte.

Autoire. Ja no plou. Fa vent i tinc fret. És molt bonic, com tots els poblets que estem visitant. Casetes de pedra amb teulades vermelles. Les cases tenen formes estranyes, penso com deu ser viure en elles, em recorden a les casetes dels nanets, tot petit i rodonet, no sé si pràctic, la veritat.
L’ Esteve  vol anar a veure un salt d’aigua,  jo opto per esperar-me al cotxe, vaig poc abrigada i fa un dia de tardor. L’Esteve torna al cap d’una hora content. El camí fins el salt d’aigua  és preciós i la cascada també s’ho val.
Fem camí cap a Loubressac. Dinem en un hotel que el porten una parella de nois. És molt finet. Mengem molt bé. Fem una volta al poble. Recollim castanyes, en n’hi ha a pilons.  Marxem cap a Carennac. D’aquí destacaré com a interessant l’entrada de l’església de Saint Pierre s.XI. El claustre no l’hem vist.

Continuem per camins idílics que ens porten a Rocamadour. Però torna a ploure. Esperem a veure si para i sortim a caminar una mica. Des de la carretera hi ha una vista espectacular. El poble s’està damunt d’uns cingles i les seves cases neixen de damunt els acantilats. És impressionant. Decidim deixar la visita per demà. Al vespre des del menjador de l’hotel podem veure tot l’ acantilat il.luminat i és molt, molt bonic.

Bona nit.

 

Albi, Rodez, Belcastel i Conques

 

Albi ens ha agradat molt, capital d l’Occitània, lloc on va néixer Toulouse Lautrec. Hem visitat el seu museu i passejat pels carrers del centre. Em repeteixo dient q és tot molt cuidat i net, la diversitat d botigues i comerços em fan pensar en pena en el meu Mataró tan impersonal, tan desdibuixat, pobret. L Església de Sta Cécile és una obra impressionant construida de totxanes vermelles que la fa singular per volum i alhora austera de materials. Suposo q l alçada vol contrarestar la seva sencillesa i crec q s aconsegueix. També hem visitat un claustre del sXII , obert a la ciutat, d una gran bellesa per la seva autenticitat, el pati del qual era florit d’herbes medicinals, totes degudament indicades, entre elles he pogut conèixer la saponària, la pulmonària, la centàura, l’hisop q no havia vist mai excepte en llibre. Ara posem ruta cap a Rodez.

Rodez és una ciutat semblant a Albi, la vista des de la carretera és molt bonica, cases disposades amb desnivell amb la teulada de pissarra. Hem aparcat i hem dinat. Després hem visitat els carrers del centre, la seva església estava tancada per obres. No hem anat al museu tot i que ens l’havien recomanat. Hem posat camí cap a Belcastel.

Belcastel també és molt bonic, de l’estil de tots aquests poblets que ostenten  la distinció de les plus beaux villages de la France. Casetes precioses voltades de natura, l’església i el riu. A Belcastel hi ha un pont romànic q travessa el riu molt bonic. La boni ha conegut un labrador molt simpàtic q es deia Odin. Cap a les cinc hem posat rumb a Conques, ja en tenia ganes doncs diuen q és el poble més bonic de tots ells.

Conques és el poble medieval més bonic i cuidat q he vist mai. Tret d’un llibre de contes, inspiració de la pel.lícula la Bella i la bèstia. Hem visitat els seus carrers, hem sopat unes crêpes a la plaça de l’església i hi dormirem. Demà el veurem amb llum de dia. Espero q faci sol.

Bona nit!

Castelnau, Cordes i Najac

Al mati, encara a Tolouse, passegem per un parc q bordeja el riu per a que la boni estiri les cames. Arribem a un salze immens q despulla la seva ànima vers l’aigua i al seu sota un banc. Si visqués aquí seria un dels meus llocs preferits per venir a meditar. És un indret inspirador, quiet amb la ciutat d fons.

Avui visitarem Castelnau, Cordes i Najac. Pobles medievals d una bellesa d estampa. Porticats, places porxades, carrers de pedra. A Cordes hem fet un gelat. Ens el menjavem tot passejant per sota uns castanyers centenaris. El terra era le de les seves castanyes. Ens hem preguntat per què no les cullen? La gent és molt amable a tot arreu, estem satisfets i relaxats pel paissatge tan quiet i sense fi. Fins on arriben els ulls hi ha verd. Preciós.

Najac ens ha sorprès. El poble esdevé en l’extensió d’un carrer q fa un quilòmetre i acaba en un castell del segle XIII q per disgust nostre era tancat  a visites.

Hem sopat a Albi, on passarem la nit i visitarem demà.

Les fotografies són fotos que he fet, no fan justícia al que he vist.

Bona nit!

Viatge als Midi-Pyrenées: Toulouse

Arribem a Toulouse a tres quarts d quatre. Plou. Seguim el camí q marca en blau el navegador per trobar l’ hotel. A mida q ens endinsem al centre de la ciutat la pluja amaina i darrera els nuvols s’endevina un sol tímid q acabarà il.luminant la tarda. L’habitació és agradable, la Boni és benvinguda, i té una terrassa que dóna davant del pont neuf per sota del qual hi flueix el Garona, q déu n’hi do el riu! Toulouse és senyorial, amb edificis grans neoclàssics, places amb molta vida estudiantil i passejos frondosos d’arbres. Hem acabat sopant en un argentí a peu d carrer q oferia una gran varietat d’enpanades. Boníssimes. Tornàvem a l’hotel cap a quarts de nou on ens esperava la Boni que s’ha portat superbé.