Perfil

Lita vent platja

“Escriure, per exemple, que és bonica la llum després de tanta pluja, i el blau trencat del cel a mitja tarda, i la lluna d’abril a l’empedrat del carrer”. (Sònia Moll, de “creixen malgrat tot les tulipes”

El meu nom és Manuela, però tots em diuen i coneixen per Lita. Vaig néixer l’any 1965, un 14 de març, al meu estimat Mataró. Sóc la gran de dues germanes. Estic casada i tinc tres fills.

I per ser quasi filla de la primavera, sóc filla del temps d’espera mentre acaba una estació i comença l’altra, semblant a les últimes nevades i als primers brots. Igual que el seu clima, la primavera m’ha fet sensible i vulnerable, de cor feble i forta voluntat. Em sorprenen les pluges i m’espanten les ventades, m’enamoren els dies clars i els colors que els acompanyen.

Estimo la família, els amics,  la vida i el record que aquesta deixa al seu pas. Escric perquè visc una mica més fent-ho, respiro, ploro, somric, tota jo com un gran alvèol d’intercanvi entre viure i sentir. Aprenent meravellada dels qui ho fan millor, enamorada d’un vers.

No tot el que trobareu en aquest blog és real, escric molt sobre mi, del que visc i sento i també escric fantasia.

Les paraules m’acosten al record, un temps enrere que vàrem viure, érem joves, originals, amb l’ànim vital empenyent enfora el pit, el somriure ple i la llum als ulls. El cel emparava els nostres jocs sense sabates i les hores no comptaven cap rellotge, i sovint romancejàvem per deixar aquest món a part que és la infantesa i la seva olor de mandarina.