Viatge

 

Feliç entre diccionaris
capbusso en l’aigua dels mots
les ales .
Distreta entre les paraules
em perdo per laberints
fonètics.
Malgrat l’abrupte camí
ella sempre ve a socorrem:
resposta.

 

Se m’ha mullat la roba estesa

M’ha despertat la pluja, amb els copets metàl•lics de les gotes picant la barana del balcó. El cervell se m’ha activat amb una idea: “merda, tinc roba estesa!”. Amb molta mandra m’he aixeca’t i he anat a comprovar si la roba estava molt mullada. Sí, ja no valia la pena treure-la a risc d’agafar un constipat. Què hi farem!, només és roba, ja la tornaré a rentar. M’he tornat a posar al llit. Havia agafat fred, l’escalfor residual del costat dels meus llençols encara es notava una mica. Llavors m’ha arribat un altre pensament: “Oh, merda. L’Enric (el meu fill) ha d’anar a repartir i es va deixar l’anorac a casa!”. Quina mala pata! M’he tornat a aixecar i li he enviat un missatge al mòbil de què passi per casa abans d’anar a treballar. No ho farà.
He baixat al menjador, ja no podia dormir. M’he posat a llegir. És difícil amb quatre gats i una gossa que estan contents de veure’t i no paren de fer-te festes. He deixa’t el llibre i anotava aquestes frases en una llibreta. Fa temps que no escric i de sobte n’he tingut necessitat. Mentre ho faig sento ploure. Tinc l’esperança que l’aigua netegi el virus de les nostres vides.
Que tingueu molt bon dia.

Una abraçada.

L’aire s’enduia les llàgrimes

L’aire em vorejava el rostre.
Subtil i persistent,
l’aire,
s’enduia les llàgrimes