Gràcies

Ara, que després de la pluja ha tornat la calma,
Ara, que sabem quin valor té tot el que hem estat a punt de perdre,
Ara, més que mai, he après què vol dir “t’estimo”.

Gemma M.

Anuncis

Tens el mar als ulls

Tens el mar als ulls
I l’arc de colors
sota les pestanyes.
Tens el mar als ulls
i un sol que et cobreix
la pell de canyella.
Tens el mar als ulls
i rere els cabells
s’endevina el somni.
Tens el mar als ulls
i neix del somriure
cada primavera.

Dedicat a la M.R.Porta i als seus preciosos ulls blau-verds que m’inspiren.

“Els poemes es componen, no es composen”

Fa pocs dies he rebut un comentari anònim al web indicant-me que he utilitzat el verb “ composar “ incorrectament. Demano disculpes per la meva manca de coneixement en tantes coses, em sap greu haver maltractat la llengua que més estimo. Gràcies amic o amiga per visitar el web i per col•laborar en fer d’aquest espai un lloc més digne.

Mentre la pluja

Després de tanta calor
una forta tempesta,
s’endurà el mal de cap
que no em deixa fer res.
Estirada al sofà,
veient el futbol,
endormiscada
passo l’estona
i entre son i son,
imagino un món,
més gràcil i humà,
més petit i dolç.
Han entrat els gats,
del pati mullats
per l’aigua d’avui,
que cau amb pau,
i se senten trons,
i s’enfada el cel,
estic lluny de tot
tan a prop de res.
Embolico el cos,
amb un llençol vell
que el temps ha tornat
delicat i fi,
no fa olor de res,
i fa olor de tot,
d’una mica tu
i una mica jo.
Amb el ulls tancats
li demano a Déu
que regni aquesta pau
per tots i sempre més.

Dedico aquest poema a la meva amiga Gemma, per tot el que ens uneix i compartim. En aquests dies complicats m’he adonat de quant l’estimo.

Si estem fets de fang

Si estem fets de fang
si estem fets de pols
si no hi ha llum
als nostres cors
si l’aigua passa
i s’ho endu tot
despullant la pell
de totes les pors

I no queda res
quan ens hem desfet
només hi ha foscor
i silenci buit
doncs per què existim
si tot és tan trist
quan la vida és
esperança i plor

Quan aconseguim
dibuixar un estel
quan el fem volar
i ens riuen els ulls
és allò tan grat
que ens eixampla el cor
i sentim plegats
que hem vençut el dol.