Arrels

Aquesta nit, les arrels de la muntanya
se’ns mostren sense por
pengen de dins els marges descalçats
ens acompanyen en el passeig.
Parlen deixant-nos veure els pensaments,
deixant-se acariciar per les nostres mans
descobrint-se en tota la profunditat.
Malgrat la vida ens descalci del nostre sol,
també ens mostra camins diferents
convidant-nos així al canvi,
ens obre un ventall de noves oportunitats.

Insomni

La son no arriba,
l’espera és sorda
damunt el matalàs
el cos avorrit,
el despertador a la tauleta,
faig tard.

Pensaments copegen,
una i altra vegada.
Foscor i espurnes
darrere les parpelles,
la nit no s’atura.

En els dies d’hivern

En els dies d’hivern, els matins quiets, fredor al pit i mocs al nas, abelles mortes jeuen damunt del llit fred de les rajoles del pati. Els seus cossos s’engrunen, empesos pel vent que els escampa en trossets, trossets d’ala i de pell d’abella.
Les papallones també s’han glaçat, damunt el seu jas negre de pols de cos de papallona. Si estiguessin tan sols adormides les papallones…

Et veig allunyant-te, i sense deixar els teus ulls, t’espero dempeus en aquest temps mort, en què el rostre es perd amb la foscor de cada nit, i et segueixo mirant difuminada, allà on els ulls arriben.

Els meus passos cruixents per damunt les aceres. L’aire porta l’olor del fum de la llenya que crema. La punta del nas vermella, el coll de l’abric aixecat per a que no se’m glacin les orelles, i els petons de l’adéu tornant, com cada any, quan arriben els dies d’hivern.

Uns nens baixen pel carrer, empenyen amb els peus les fulles seques dels plàtans de la riera, i es llencen els uns als altres, aquelles boles barrejades amb les rialles, que esclaten en infinites llavors damunt els meus passos cruixents.

A casa, mentre encenc espelmes a l’ampit de la llar, el vent xiula entre els marcs de les finestres i escolto la música que se’m fa càlida a la sang.

Per bonic que hagi estat el dia, cada tarda es torna plom, quan la llum del cel s’apaga i s’encenen els melangiosos fanals. Llavors, tapo els forats de la nostàlgia llegint, cuinant o escrivint versos, amb el rere fons d’una ràdio que retransmet futbol.