Mes: Juny de 2015
El mar i la nit
Et miro en la nit, l’aigua serena,
l’abisme fosc al fons,
bressol d’onades a la vora,
a resguard rajos de plata,
la lluna plena.
Jo també estic enamorada de l’amor
Hi ha dies en que la sensibilitat del mon m’arriba en grans dosis. En aquests dies, costa definir en paraules com em sento, és una vibració diferent, en el cos, és germanor. El cas és que em sento tan agraïda per sentir-me sensible a ella, perquè la gaudeixo tant! que reprenc forces per seguir en la lluita d’estimar. Gràcies.
Agraïment
“Si no tens cap idea, no escriguis”, em va dir en David, “no és cap obligació, és com cagar, si no en tens ganes, no cagues. Doncs igual.”
Petit mestre, gran lliçó, gràcies cosinet!
A la Núria P.
D’ençà que et conec que gaudeixo més llegir-te. Em sento agraïda de tot el que rebo, de tot el que em dones amb aquest amor confiat.
A la Fe.
No hi ha major plaer que sucumbir al ritme que flueix la vida, i en l’oració, poder dir amb ple sentit “facis la vostra voluntat” confiant en que alguna cosa més gran ens protegeix i ens perdona les ofenses i imperfeccions perquè ens estima.
Si avui t’aboques al meus ulls,
l’aigua del cos és tan clara
que podràs llegir-me en l’ànima:
T’estimo.
Baralles
Voldria tornar als silencis
que discrets i fecunds
viuen entre les paraules,
lliures de l’esclavitud del mot,
úters gestants d’ universos.
Sóc amor
Si ploro quan m’emociono,
aigua de nostàlgia i record de plenitud,
sóc a l’origen dels sentits,
sóc amor.
Trobar-me en les paraules
A vegades em trobo en les teves paraules,
i sento que el teu dit em fa especial
perquè cauen en mi totes les barreres
i sóc feliç.
L’amor té ales
Com pot girar el mon
si el dolor pesa tant,
l’amor té ales i vola.
Al meu gat
El teu soroll excessiu quan jugues, trenca la meditació.
Si us plau, estigues quiet,
perquè pugui gaudir d’aquesta pau.
L’hora dolça
Baixo pel carrer de casa, el caminar eteri,
l’olor del mar s’endinsa pels narius,
és el capvespre d’un divendres de juny, i l’ora és immillorable.
El dia que comença a acomiadar-se, i jo, agafada a tu,
plena d’aquesta complicitat sensible que ens agermana,
vull llegir-te, no puc esperar més. Entraré a casa sense fer soroll,
buscaré un racó tranquil,
i et fullejaré les pàgines amb els teus jocs de paraules.
olordemandarina 