Un dissabte al matí als vols de Sant Joan. Tinc per sostre els sons de cants d’ocells que piulen cercant aliment, les veus dels nens que s’estan als patis veïns, un ambient conegut que anuncia l’estiu, mentre jo en silenci trec les fulles seques dels geranis i les deixo caure a terra, que després escombraré, i els pensaments passen per davant, entre les fulles i les meves mans i fan una fila imaginària on cadascun ocupa un lloc, i tu ets el primer de tots. Trobo aquesta meva pau en l’acte de netejar els geranis, i m’aferro fort a l’experiència que em conforta per a quan la bogeria i el contrasentit m’esgarrapin l’ànima poder pensar: Lita, troba la pau en el simple i curós acte de netejar les fulles.
