Netejo les fulles seques dels geranis

 

gerani fulla seca

Un dissabte al matí als vols de Sant Joan. Tinc per sostre els sons de cants d’ocells que piulen cercant aliment, les veus dels nens que s’estan als patis veïns, un ambient conegut que anuncia l’estiu, mentre jo en silenci trec les fulles seques dels geranis i les deixo caure a terra, que després escombraré, i els pensaments passen per davant, entre les fulles i les meves mans i fan una fila imaginària on cadascun ocupa un lloc, i tu ets el primer de tots. Trobo aquesta meva pau en l’acte de netejar els geranis, i m’aferro fort a l’experiència que em conforta per a quan la bogeria i el contrasentit m’esgarrapin l’ànima poder pensar: Lita, troba la pau en el simple i curós acte de netejar les fulles.

Estimat Carles Capdevila

 

dibuix Carles Capdevila

Estimat Carles Capdevila, perdona que et digui estimat, és que a casa nostra ho eres molt, com en moltes altres cases. Ja ho has vist, t’havies fet un lloc als nostres cors. La teva mort ens ha deixat desolats. Potser el fet que portaves la malaltia amb tanta discreció i naturalitat ens feia pensar que et guariries. Les ganes que així fos, la por que no fos així, la nostra inconsciència humana en pensar que podem controlar tot… He passat uns dies amb molta por. Por de perdre el que més estimo.

En l’entrada anterior deia que potser penjaria algun dibuix dels que faig darrerament i aquí el tenim. Estreno aquesta nova faceta meva amb el del teu comiat. Fer-lo m’ha ajudat a poder-te dir adéu.

Torna aviat! A la terra fa falta gent com tu.