A dalt de tot de casa hi tinc una habitació, ara és plena de mobles i trastos vells, que no serveixen o que serveixen per molt poc, on fa fred, perquè és un espai obert que costaria molt d’escalfar, amb la sola companyia del soroll del carrer, i m’agrada així i així m’agrada. És allà dalt on em retrobo amb la fantasia, amb el pensament, amb mi. I la solitud se’m fa l’amiga i còmplice d’aquella estona, i busco en el dins de les coses, penso en el sentit de les paraules i en el ritme del vers, en quelcom bell i sincer que sigui digne de ser pitjat en el teclat.
Oh rònec despatx de pedaços ets aprofitat!
L’adust fet per mi, t’estimo perquè ets així!
Vell i trencat, tant se val si per mi ets ideal!
Un petó fet de trossets vola, vola des d’aquí i a la teva galta rodola!