Bon Nadal per a tots!

Llum,
l’olor de la flama d’una espelma,
nens que canten de fons.

Nadal

El somriure d’un infant,
la pell fina de la ma de l’ avi,
un paquet amb una gran llaçada.
Algú que pensa en tu.

Nadal

Una caixa desada,
amb boles de vidre i bombetes de color.
Un pessebre de molsa i fang,
i un estel de cua llarga que marca un camí.

Nadal

Abraçades, petons, retrobament.
Una taula parada per a molts,
un brou preparat amb molt de temps.

El teu nom com una gran nevada,
tot ho cobreix, tot ho amara.
Un infant neix dins el nostre cor.

Cada 25 de desembre
és Nadal.

A dalt de tot

A dalt de tot de casa hi tinc una habitació, ara és plena de mobles i trastos vells, que no serveixen o que serveixen per molt poc, on fa fred, perquè és un espai obert que costaria molt d’escalfar, amb la sola companyia del soroll del carrer, i m’agrada així i així m’agrada. És allà dalt on em retrobo amb la fantasia, amb el pensament, amb mi. I la solitud se’m fa l’amiga i còmplice d’aquella estona, i busco en el dins de les coses, penso en el sentit de les paraules i en el ritme del vers, en quelcom bell i sincer que sigui digne de ser pitjat en el teclat.
Oh rònec despatx de pedaços ets aprofitat!
L’adust fet per mi, t’estimo perquè ets així!
Vell i trencat, tant se val si per mi ets ideal!

Un petó fet de trossets vola, vola des d’aquí i a la teva galta rodola!

En els darrers dies

Quan m’acosto a les acaballes del foc, m’hi trobo la mort de cara, i apropar-me a la mort sempre em fa respecte. En aquells darrers dies de passeig al costat de la mort, sempre faig revisió de vida, el final d’un ésser estimat sempre és vestit de tristesa.
Tristesa si ha estat una persona plena, que ha omplert i regalat de béns la vida, fent que la vida al seu costat fos una necessitat imprescindible. Tristesa també, quan les mancances han estat plenes i els forats han omplert de buit la vida, i l’existència al seu costat ha estat la vivència d’un constant desig.
Tristesa quan algú estimat marxa, els primers, perquè han estat els referents de les nostres creences, els segons, perquè et deixen el mal sabor de la batalla perduda, la del desànim invencible.
Deixar de mirar enrere i mirar endavant, la mort sembla dir-me., la fe em recorda que respecti tot allò que no puc comprendre, perquè també forma part de la vida, l’amor m’ensenya a ser agraïda amb allò rebut i amb allò no rebut, perquè també fa créixer, i l’esperança em diu que el present és la possibilitat.

Un nou m’agrada

Avui he visitat amb deteniment el web d’una professora de massatge ayurveda, l’Ana Cabanas, el web es diu : http://www.elartededespertar.com
M’ha agradat com defineix el despertar de la consciència, no és fàcil descriure el concepte, tot i explicant-lo no es fa entenedor, com ho fa l’Ana m’ha arribat.
Gràcies Ana.

“Vivir en La Unidad o La Mente Una, es experimentar por fin que no hay diferencias ni contradicciones, que estás en el presente, aquí y ahora, allí donde te encuentres, estás tu. Da lo mismo, y no importa si es comiendo con alguien, tomando un té, trabajando, paseando, saliendo a bailar, ocupándote de tus “obligaciones”, practicar yoga o pelar una naranja y comerte sus gajos uno a uno saboreándolos, porque se trata de esto precisamente, de saborearlo todo, saborear momento a momento, saborear la vida allí donde estés y en todo lo que haces, en lo banal y en lo “superficial”, en cosas mas profundas o que te “llenan” más; no importa.
El jugo de la naranja está en ti, y así es la integración de la luz de tu consciencia, expresándose y extendiéndose a través de ti a cada instante; y esto es la pasión por la vida; cuando la sientes y sale por los poros de tu piel, cuando tus células explotan de alegría y de júbilo, y esto es el despertar y llegar hasta aquí es un arte”.

la mort un principi

La mort un principi

Segurament ha estat el desànim successiu als problemes que sorgeixen espontanis quan tot va bé, o sense pretensions, quan tot va, el cas és que pensant en descansar, mentre tancava els ulls, vaig fer aquesta reflexió:
A vegades m’agradaria morir, tancar els ulls i deixar de respirar, sense ofec, simplement que les pulsacions del cor fossin minvant i caure en un son dolç. A vegades sento la mort com un descans, si, una parada en aquest bullici de desajustos i infortunis, un espai on, contradictòriament, regenerar-me, on connectar amb la fisiologia del cos, prendre consciència de mi i tancar el foc del que bull a l’olla.
I si la mort fos així, l’avantsala de l’origen, un estat de repòs conscient enmig de la ingravidesa, un lloc on refer-se de les ferides que marquen l’experiència, un espai per tornar a omplir-se d’amor i pau.
Arribant a l’essència, la vida se’m brinda com l’oportunitat i puc tornar a estimar.
Desitjo que us agradi, una abraçada.

Baixant pel passeig dels arbres

Baixant pel passeig dels arbres
s’atura el pensament,
desperta de la fibra l’emoció.

Baixant pel passeig dels arbres
la petja cruixent, eleva el sentiment
en l’humit camí, paral•lel a riera.

Baixant pel passeig dels arbres
confonc l’ avui amb la nostàlgia
i els colors fan olor d’ahir.

Baixant pel passeig dels arbres
la tardor, una estora de fulles,
canyes espigades, la sorra mullada.