Mirades

Imatge relacionada

Estimats amics,
Fa tant de temps que desatenc el blog que fins i tot sento vergonya. Hi pujo avui un poema que vaig fer la setmana passada. De vegades m’agrada observar els desconeguts que transiten pel carrer. Copso emocions a través de les mirades i no puc no deixar de sentir amor per a tots ells. Desitjo que us agradi.
Una abraçada gran.

Per a aquests ulls xics
que miren els meus,
cerquen el comú
que fa confiança.
Entre la multitud,
tu m’has descobert.
Quan mires la vida,
regales tendresa.

Camino entre els ulls
de gent que transita.
La solitud d’algunes
mirades, m’atrau.
Són miralls de l’aigua.
Perduts, innocents.
Inconscients tots,
passegen tendresa.

Aquests ulls del mon,
tan grans com són ells
creuen els meus. Passen
però, i no els miren.
Són uns ulls ferits
aquests que m’obvien.
Discrets parpellegen
essències de l’ànima.

Mirades viatgen.
Focs del firmament.
És fosca la nit.
Guspires em guien.
Cerco una certesa
que em fa confiança.
Però jo no et conec.
Encara tu, no.