Oda a la nit

Resultat d'imatges de nit estelada van gogh

Nit que descans em portes, tota m’abrigues.
Vetllada a sobretaules. Lluna i estrelles.
Quan ets plàcida i dolça, plena guspires.
T’adorms entre els meus ulls. Brisa i aromes

Oh nit quan l’aventura! Joïa desbordes.
Nit vestida de gala, encens l’aurora.
Quan ets festa lluïda, llum a les fosques.
T’adorms entre els meus ulls. Embriagadora.

Nit d’estiu a la platja: Qui té la lluna?
Tots els contes del mon, m’expliques tu, nit.
Nit d’amor, llargs petons. Un nou camí.
T’adorms entre els meus ulls. Eterna efímera.

La teva ma

Imatge relacionada

La teva mà, ahir, era un camí florit.
Un horitzo, cel clar on construir imatges.
I llavors, jo era la mare i tu eres el pare
i els nostres fills ens divertien d’infantesa.

El nostre mon, un paradís per descobrir.

La teva ma, avui, ha perdut l’esperança
i l’horitzó que albiro em fa por. Veig les imatges.
Ara, jo soc la mare i tu ets el pare
i els nostres fills, adults, viuen mons paral•lels.

Som l’ahir i l’avui, convergint dins un cosmos.

El menjador

Resultat d'imatges de copas brindando

Les tovalles de damasc,
vaixella anglesa, coberts
de plata. Dus flors als llavis.
Llum que es desplega en colors
dins el cristall de les copes.
Soc encís del teu somriure.

Al canelobre, l’espelma,
un ble ferm, alt, il•lumina.
Acords de piano a l’aire
i tes mans toquen les meves.
Ens mirem als ulls. Volem.
Viatge ocult, no raó.

El cambrer obre el xampany.
Aterrem. Alcem les copes.
Pessigolleig de bombolles
al coll. Guspires als ulls.
Ingràvid, sura l’amor.
No hi ha temps. Un sol batec.

L’Habitació. (El llit)

van Gogh - La camera

El meu llit cada nit m’acull el cos.
Hoste, senyor, fàmul. Foll amant, amic.
Puja a la sínia sempre accidiós.
Hoste, senyor, fàmul. Foll, amant, amic.

L’hoste, abandonat. Melangiós.
El fàmul servil del senyor que és foll.
L’amic que estima l’amant abundós.
Cada nit jeu el mateix enfarfoll.

El senyor que es deixa estimar pel foll.
L’amant que complau l’hoste amic.
El fàmul busca en el senyor l’abric.

Cada nit la mateixa sínia a doll.
El seny guarit entre llençol sadoll.
Hoste, senyor, fàmul. Foll, amant, amic.

Sextina Jardí

Imatge relacionada

De la cuina estant observo el jardí.
Al fons un sortidor, la font i el raig
alegre. La menta ha florit, amor,
l’espígol li canta i la farigola
dorm. Goita!, si vens collirem les figues,
les podem menjar entrada la nit,

beurem el vi dolç en cristalls de nit
de la parra blanca del meu jardí.
Què’n són d’oloroses aquestes figues!
Embriaga sa sentor a bon raig.
Que saps?, ben desperta és la farigola,
l’espígol riu i la menta canta amor.

Vine, pren-me la cintura, amor,
ballarem la claror sota la nit.
L’espígol, la menta i la farigola
seran els músics avui al jardí.
Brollarà joïa de la font a raig.
Serem borratxos de dolçor de figues.

No ens faltarà ball, ni lluna ni figues.
Tot això si tu vens, és clar, amor.
La música de flors riurà a raig
Ballaran notes pels racons de nit.
El cel s’omplirà de llum del jardí,
l’alba tindrà perfum de farigola.

Respirarem olor de farigola,
els llavis molls de la dolçor de figues
ballaran rialles, seran jardí.
Sota les branques vestits sols d’amor
serem companys de cel tota la nit.
donarà vi el sortidor a raig.

La mel de les flors collirem a raig.
Mai haurà estat sucre la farigola.
El cel de pegadolça aquesta nit
lleparem. Gotims del suc de les figues
eixugarem amb les puntes d’amor.
Farem llençols de parra al jardí.

Observo el jardí, fantasía a raig
S’eleva l’amor, dorm la farigola.
Madures les figues, penjen de la nit.