De la cuina estant observo el jardí.
Al fons un sortidor, la font i el raig
alegre. La menta ha florit, amor,
l’espígol li canta i la farigola
dorm. Goita!, si vens collirem les figues,
les podem menjar entrada la nit,
beurem el vi dolç en cristalls de nit
de la parra blanca del meu jardí.
Què’n són d’oloroses aquestes figues!
Embriaga sa sentor a bon raig.
Que saps?, ben desperta és la farigola,
l’espígol riu i la menta canta amor.
Vine, pren-me la cintura, amor,
ballarem la claror sota la nit.
L’espígol, la menta i la farigola
seran els músics avui al jardí.
Brollarà joïa de la font a raig.
Serem borratxos de dolçor de figues.
No ens faltarà ball, ni lluna ni figues.
Tot això si tu vens, és clar, amor.
La música de flors riurà a raig
Ballaran notes pels racons de nit.
El cel s’omplirà de llum del jardí,
l’alba tindrà perfum de farigola.
Respirarem olor de farigola,
els llavis molls de la dolçor de figues
ballaran rialles, seran jardí.
Sota les branques vestits sols d’amor
serem companys de cel tota la nit.
donarà vi el sortidor a raig.
La mel de les flors collirem a raig.
Mai haurà estat sucre la farigola.
El cel de pegadolça aquesta nit
lleparem. Gotims del suc de les figues
eixugarem amb les puntes d’amor.
Farem llençols de parra al jardí.
Observo el jardí, fantasía a raig
S’eleva l’amor, dorm la farigola.
Madures les figues, penjen de la nit.
