M’agrada estar a casa i veure la llum de mitja tarda que entra per l’eixida. M’agrada caminar descalça damunt la ceràmica de la cuina. Notar el fred que em fa saber la mida dels peus i com sostenen aquest cos que la gravetat desdibuixa de mica en mica. Posar aigua a la font dels gats i sentir-ne el soroll quan la bomba la fa borbollar. M’agrada el ritual de preparar-me un cafè suau en una polida tasseta i sentir com la música d’un piano aprenent viatja en l’aire dels patis veïns. M’agrada veure que a la sala hi ets tu, que t’has adormit al sofà amb el diari del diumenge a les mans. Que el ventilador mixtura l’aire de la sala d’estar en pau perfecta. M’agrada estimar tot el que veig, malgrat que a vegades, entre aquestes quatre parets, no tot és fàcil.
Deixaria les meves finestres obertes perquè entrés sempre la llum i aquests acords de piano anònim. Les olors dels capvespres em transporten a altres setembres del record.
Presento que aviat tornarà a ser tardor.