El meu amor

Estimant les teves diferències
he aprés a estimar-me,
junts hem crescut com dos arbres
buscant l’oxigen per respirar
un al costat de l’altre.
Sense fer-nos nosa, ens hem fet companyia,
la teva força m’ha sostingut quan he estat feble
i ara, amb el pas dels anys
contemplo la calma del bosc
i la nit em bressola amb els seus sorolls.
Que no puc ser si tu no ets
així discret, en els teus silencis,
m’he adonat, que caminant al teu costat
de tots dos en fem un.

Vull escriure

Vull escriure, escriure, escriure, amb totes les lletres, amb tots els accents, escriure per rendir-me al culte de les paraules. Escriure sobre la roca, feta de pols de roca, escriure damunt el fang, fet de terra i aigua, escriure damunt els gasos que formen el cel, escriure sense fer cap altra cosa que pensar mots i ordenar-los amorosament o agredint el buit d’un paper en blanc. Escriure avui, demà serà tard.

El sopar de cap d’any

El sopar en la nit de cap d’any
una espelma encesa i en la flama lluent
l’amor creix i s’escampa
al voltant dels presents.
Que l’escalfor dels bons propósits
perduri pel nou any dins el cor
i amb el brindis un record
per tots els qui estimem.