Tinc amics que aquest any han fet el camí de Santiago. Altres que han fet viatges exòtics, com per exemple a Àfrica. Jo aquest estiu he tornat a agafar els pinzells i estic dedicant molta estona a pintar. Com la regla de Sant Benet: “Ora et Labora” doncs jo, “ora et pinta i no pensis, no pensis tant, Lita”. Hi ha gent que es troba a si mateix i fuig lluny. Gent que fuig lluny i es troba a si mateix. I quan no pots fugir, ni deixar-ho tot però et vols trobar, com ho fas? Jo ho he fet així, pintant.
Aquest estiu per a mi és un viatge de retrobada amb la il·lusió i amb les ganes d’estimar. M’he enamorat d’una veu! Em confesso plenament addicta a la seva energia. M’arriba al pit i fa ressonar la seva vibració dins el meu cos, donant-me empenta. La música dels instruments del conjunt em fan bategar a un ritme que em fa estar tan bé!, i feia tant temps que no em sentia així…se m’ha tornat a omplir la pau i em sento sortosa!
Aquest estiu, el meu viatge exòtic no ha anat més lluny de matar mosquits i formigues, d’esmorzar al costat dels gats que s’enfilen a la taula, regar els testos i treure a passejar una mestissa de pit bull de sis anys, de nom Lila, a la que tinc apadrinada. El meu camí de “Santiago” ha sigut explorar el meu dins des dels pinzells i veladures, deixar expressar l’ànima. Retrobar-me amb amics que estimo i fer-los saber que és així. Sentir la necessitat de cercar un xic de brisa durant les passejades en les nits caloroses, agafada de la mà del meu amor i escoltant de fons el mar mirant la lluna de sang.
