Mataró Est

Entre fils de llum
i fils de catenària,
un trosset de cel,
dos quarts de núvol
i les palmeres.
L’edifici vell
que mira al mar,
pols daurada
damunt l’arena,
al fons el blau,
i més enllà
una vela.

(11ena Nit de la Poesía de Santa Maria de Palautordera)

La Brisa

A l’ombra d’uns plàtans centenaris
endormiscada
miro com dansen les branques
el ball de la brisa.

Suaument pentina
tot allò que toca,
com ara la meva pell.

Les parpelles es tanquen
i els sentits juguen
rimant sons de fulles
que omplen el moment.

(11ena Nit de la Poesía de Santa Maria de Palautordera)

Lluerna

Noctàmbula vius
cuca de llum alada
a l’estiu surts del niu
intermitent brilles callada.

Omples les nits
de petites guspires
que ens parlen de tu
mentre sols respires.

Et recordó aquest estiu, les nits en vetlla
asseguda al sofà gris, intermitents els ulls
a l’ordinador els dits
escrius, escrius i no vius.

Els matins davant el mar
i els àpats gairebé de prana
d’amor brilles per dins
cuca de llum alada.

M’agrada :)

Hola a tots!
Començo una nova temporada afegint al web una nova categoria que espero us agradarà. Es tracta de una pàgina on hi penjaré poemes i escrits que m’agradin i així compartir-los amb vosaltres.

Compartir

Avui he aprés :
Que quan el líquen s’adapta a la roca per viure, la roca aprèn a vestir-se amb el líquen. Que quan tanco els ulls i t’acaricio amb el dors de la ma l’ esquena nua, em dóna tan plaer com el que et proporciona a tu. Avui m’he descobert vivint d’una nova manera els sentiments, ampliant el sentit de la paraula compartir en la meva vida, i tot gràcies a tu.

En temps bondadosos o difícils , l’infinitiu ke més m’ agrada es “compartir”. No té evasives, ni disculpes, ni raons, ni judicis, ni prejudicissss, no coneix de promeses falses, ni de lleialtats compromeses. Compartir és estendre els braços per traspassar les misèries i les ventures, és desenganxar-se de l’ego.

Compartir és una obra d’ art, un miracle existencial, és transformar l’ instint més innocent en el sentiment més extraordinari. Sempre he cregut ke acollir era la clau per comunicar, i quan trobes algú ke t’acull tot canvia. I el tresor ke m’ emporto, més dolc i més amarg, és ke de la diferència cal tenir-ne cura. Segurament en la diferència està el progrés. Tot depèn de l’actitud amb la ke et posis al seu davant.
Lluerna

Quan es trenquen els somnis

Desperto un dia i descobreixo una altra realitat, diferent a la fantasia, malgrat el somni és encara molt present, veig el contrast que hi ha entre el que era i el que és, com dues realitats paral•leles coexistents, gairebé puc agafar-ne una amb cada ma ; és llavors quan sé que estava vivint un somni. En la nova realitat segueixo construint nous somnis , pensant-los els imagino i els dono estructura i tan és així, que un bon dia, formen part de la realitat. La sensació és tant plaent , com trepitjar descalça el cotó fluix, i el diafragma es relaxa per tot el plexe solar. Tot dubte obté resposta i res ha estat en va. Tot i que els somnis no tenen perquè ser eterns, n’hi ha que duren escassos minuts, són iguals de gratificants. Així m’adono que visc, vivint somnis que imagino i construeixo, bells somnis per a un bon dia fer-se presents en la meva realitat.

Dedico aquest escrit a en Tito Vilanova, des d’aquí molts ànims i força per superar els mals moments. I a la Mireia D. ella em va ensenyar que la realitat primer s’imagina. Gràcies Mireia.