Qualsevol moment

dispensador-de-papel-rollo-continuo-AG40000

Quan treballo, qualsevol moment és bo per fer un “break” i desconnectar, encara que sigui el moment de fer un pipí. Tanco la porta i el món s’atura al darrere. L’habitació és molt petita i austera, tres parets de rajola valenciana blanca, una paperera, un vàter i un dispensador de paper wc. Em baixo els pantalons, les calces i m’assec a la tassa. Gairebé sempre tanco els ulls, relaxo el cos i deixo que flueixi la meva fisiologia. Sento el meu cos.
Obro l’aixeta, agafo sabó i em rento les mans, ja, amb més pressa, no però, sense passar per alt el benefici que m’aporta el ritual. Estrebada de paper i m’eixugo les mans tot sortint del lavabo per seguir de pressa, ràpid,  aprofitant cada moment.

Camí de la feina

veler horitzo.jpg

Al costat de la via han nascut roselles d’un color porpra clar. Entre el canyís, a la meva dreta, entreveig un mar quiet com un llac, a l’horitzó hi ha fondejat un vaixell. Pujo cap a muntanya i a la vora del camí hi ha espigues verdes; esquitxant de malva, una escampada de cards comuns. Més endavant, la ginesta pelada, encara. Passada la cruïlla, l’acàcia florida. Al fons, a la dreta, l’arbre solitari del qual no en sé el nom, la pineda, delimitada per la carretera, abans de passar el pont. Surto per Mataró Nord i giro cap a mar altra vegada. Ara, baixant, veig tot el mar plàcid i clar, un sol clement de mitja tarda i el vaixell a l’horitzó.

La toilette

madre peinando 2

T’apropo a la pica del lavabo, et dono les dents, ja netes, t’ajudo a posar-te-les. Et rento la cara, t’eixugo. Et pentino, i amb una mica d’aigua t’aplano el remolí que sempre se’t fa a la coroneta. Quan acabo, tu em demanes la pinta i tornes a repassar el pentinat, molt a poc a poc, mentre escolto, afligida, la dificultat amb què l’aire entra i surt dels teus pulmons. I tu amb aquells braços tan cansats, que no poden sostenir-se l’estona que a tu t’agradaria per poder acabar de pentinar-te. Més desvalguda cada dia, aquest matí no tens esma per pintar-te els llavis i em dius amb poca veu: ja estic.