Bon dia, estimats.
ahir ens vàrem trobar amb la família per dinar a casa. Una súper fideuà que l’Esteve va fer amb molta traça i que va quedar, com sempre li queda, molt bona. La trobada es va allargar fins ben entrada la nit. Teniem tantes coses per explicar-nos, amb tant de temps de prudència, que no acabàvem mai. Aquest matí quan he baixat a esmorzar l’olor del ram de magnòlies obertes embolicava la casa i restes de copes brutes en una taula a mig desparar em recordaven amb nostàlgia la vetllada. Em van regalar un llibre “La felicidad de vivir con la naturaleza” un entranyable diari de l’Edith Holden una artista amant de la natura i la poesia, una petita meravella.
Avui ens hem arribat fins a Llançà. Al balcó hi passa una brisa que em refresca de la calor que està fent aquests dies. La Boni borda qualsevol soroll que sent en un intent de defensar la casa que està tota oberta perquè hi entri la nit. A la tele fan futbol i jo he pensat en escriure la vivència d’ahir per a què quedi gravada en alguna part que no sigui només la meva memòria.
olordemandarina 