I ara, llapis de colors

dibuix victoria

Aquest matí m’he llevat d’hora, estic fent deures d’anglès i mirant coses per la xarxa. Fa un parell de setmanes, consultant una web oficial, em va entrar un virus a l’ordinador i m’ha encriptat tots els arxius, ara no els puc obrir. Tenia alguns esborranys d’entrades per al blog, poemes… en fi, què hi farem! I ja se m’està fent tard. El cert és que quan m’assec a fer el que sigui el temps em passa volant, més de pressa del que jo voldria. Em fa vergonya explicar que encara vaig en pijama! Aquesta estona és un regal per a mi, em distrec, m’apassiono, gaudeixo. Ara, a més a més, i gràcies al meu treball amb els avis, he descobert una altra activitat que m’agrada i em relaxa: el dibuix i els llapis de colors. A la Residència on treballo hi ha una senyora, la Victòria, que sempre em demana per anar a pintar. Jo l’acomodo al davant de la taula i li dono paper i llapis de colors. Moltes vegades em diu que li faci un dibuix, perquè els de les fotocòpies ja els té tots pintats, i aleshores, li dibuixo un paisatge amb muntanyes, núvols, un sol, arbres, casetes, camps i un riu. D’altres, li faig flors, un cel, herba, ànecs, papallones i libèl·lules. M’està malament dir que els dibuixos són bonics, us mentiria si digués que no m’agraden; són infantils, com trets d’un conte per a canalla, i quan la Victòria els acoloreix, aleshores es transformen en extraordinaris, en el sentit més literal de la paraula. Em sento il·lusionada per aquesta nova faceta meva de dibuixant “il·lustradora” ha ha ha! M’he comprat un bloc de dibuix i una capsa de colors,  sóc feliç com una criatura amb un estoig nou. No us estranyeu, si de tant en tant, en penjo algun, potser, fins i tot, us agradaran.

Anuncis