Plaer senzill

una-copa-vino-equivale-1972808

Amb el fet d’acabar el vi sobrant de les ampolles d’aquestes festes, he obert, sense saber, les portes d’un gran mon que desconec i que em resulta interessant i plaent. Acabats tots els culs i mitjos continguts, que no eren tants, em neix la necessitat de continuar experimentant en els fluids de vermells intensos i distints gruixos. Gaudeixo pels passadissos dels supermercats i cellers a la recerca de collites i orígens. Hi dedico uns minuts a mirar les estanteries amb les rengleres d’ampolles ben alineades, en llegeixo els noms i em deixo portar pel que em suggereixen. També em fixo amb el disseny de les etiquetes, n’hi ha de precioses, dignes de col·lecció, i us he de confessar que, a vegades, em quedo amb el vi que du l’etiqueta més bonica, penso que algú que posa cura en aquest detall és perquè se n’estima el contingut. Però és només una idea, la deso i segueixo amb el passeig, mirant de no distreure’m, llegint els noms poètics de les varietats de raïm: ull de llebre, merlot…, i el cap en fa un conte amb cada un d’ells…

Imagino aleshores el camp, el sol de la posta i les ombres que projecten els ceps, la terra i l’olor de la vinya, la mà del vinyer sostenint i contemplant  el fruit. Sempre m’ha atret la manufactura, de qualsevol cosa, el “com es fa”, i en aquest món mai no havia posat tanta atenció com darrerament ho he fet, ha pres un valor nou en mi. I quan arribo a casa, poso l’ampolla al damunt de la taula parada i aquell dinar és diferent perquè tenim una petita història embotellada a punt d’explicar. El soroll en llevar el tap i el cant del líquid quan cau en la copa, l’olor al nas i la meva boca ignorant rebent tot aquell material sensible d’aromes, gustos i textures que no sé com definir però que contenen tot allò que us he descrit en una sola ampolla.

.

Anuncis