La primera rosella

rosella

Avui he vist la primera rosella. Sola, en mig de tot el verd i d’altres flors, margarides grogues, blanques i petites violetes, amb una olor! Un camp en calma a l’abraçada del vent que sense ser fred es feia notar i t’acompanyava. Un dia tranquil, de trobada amb amigues de la infantesa. Hem parlat de records i també de la vida. Un dinar esplèndid. I a la sala el soroll i la imatge del foc a la llar que tant m’agrada.

El celobert

Resultat d'imatges per a "patio de vecinos"

Darrere els espiells
miro la roba blanca.
Ales del meu neguit
pengen dels fils a l’aire.
Íntims desconeguts,
sota un cel beneïts.

Dominat pels detalls,
espio a tota hora.
Caprici del desig,
Obsessió divina
que creix dia a dia
darrere les parets.

Mentre del meu cordam
penja la timidesa,
vergonya d’uns mitjons
desparellats, solitàries
camises i uns llençols
vidus que tenen fam.

Desitjo la frescor
del riure aliè, de
l’aroma del cafè
i d’aquella torrada
que cruix sota la dent
als matins. Cada dia.

De nit bec desolat
frustració de viure
darrere els espiells.
És fosc el celobert,
llum groga a les finestres,
i olor de peix fregit

La màquina

M’he apuntat a un gimnàs. La meva dietista em va fer posar dalt d’una màquina que ho sap tot del teu cos.   Entre altres coses, em va dir que tenia poca massa muscular i que em sobrava greix. Que el tenia tot localitzat a la panxa. I tindrà raó la màquina, perquè és impossible discutir-hi. He decidit fer-li cas. Al gimnàs, per a la meva sorpresa us diré que m’ho passo bé. Faig exercicis d’aigua a la piscina i exercici aeròbic dalt d’una bicicleta el.líptica, davant d’una pantalla que simula la pujada a una muntanya. Amb la música a tope et tornes com una boja per tal de no perdre el ritme.  Feia anys que no feia res. M’he fet gran. Sí. Ho noto en el cos. S’ha tornat més lent i m’adono que poso molta consciència en el moviment perquè he perdut seguretat. Escric aquestes paraules i se’m fa estrany entendre-les. D’aquí quinze dies torno a passar el test de la fantàstica màquina “sabelotodo”. Tinc curiositat per saber què dirà llavors.

Una abraçada

Gitaneta d’ulls negres

Resultat d'imatges per a "mirada de una niña"

Carrers de París, un estiu i tu
damunt la vorera. Una
petita cama vol
pujar el graó d’un portal.
Et gires
i em trobes.
Un somrís.
Un cel de nit es copça en els meus ulls.
Dos trossos d’estrella.
Per més que passi el temps,
neixen vius com aquell
dia. Lliures i generosos.
Tu, ara deus ser gran.
Els carrers s’han mullat
moltes vegades.
Però aquella teva imatge
resta gravada en mi,
en algun espai que no és físic,
però, saps?,
em troba
quan li plau
i m’abraça.