El missatge d’esperança d’Angela Volpini viatja aquest cap de setmana a la nostra terra. Divendres i dissabte a Lleida i aquest diumenge a Barcelona, en el monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les, introduït pels cants de Lídia Pujol, acompanyada del so solemne del gong tibetà, la vibració de la veu i la música ens eriçava la pell i ens preparava l’ànima per a rebre les seves paraules.
Jo hi he assistit i vull compartir amb tots vosaltres el missatge d’aquesta dona que diu que la vida és meravellosa.
La defineixen com una rara conjunció d’experiència i raó: la necessitat de contar la seva experiència la fa creadora de pensament i de llenguatge , ella sempre diu : “dic el que he vist i conec el que dic”, “he vingut a ensenyar el camí de la felicitat a la terra, l’alè de Déu es manifesta en nosaltres com a vida i consciència, fa seixanta sis anys que intento fer arribar a les persones allò que en la meva infantesa se’m va revelar: és possible sortir de la desesperació i trobar la plenitud”.
“ El llenguatge està canviant, moltes persones es senten còmodes parlant d’energia i cada vegada hi ha més persones que deixen de costat la religió, no és dolent allunyar-se d’ella, quan comprenem l’energia, ens adonem de que la llavor està escrita en l’Evangeli i que no s’ha expressat així, Déu es confronta en cada ser humà, en cada possibilitat i en cada experiència, Déu s’enriqueix a través nostre, la meva experiència mística em va fer creure en el què jo sentia i en què volia que fos així, donant-me la possibilitat de poder construir els somnis en els quals jo creia”.
“ Les persones intuïm el sentit de la nostra existència però no el creiem. Per a aconseguir-ho hem de creure en la nostra veu interior, tenim la possibilitat d’escollir el camí d’allò que ens fa sentir bé, només llavors sabrem que estem obrant correctament”.
“Per una mica d’afecte som capaços de deixar de ser nosaltres mateixos, és cert que tot ser humà desitja ser acollit i estimat, i jo sempre dic: si tots sentim la necessitat de ser estimats, aleshores qui comença a fer-ho? “
“Quan em vaig casar li vaig dir al meu futur marit, t’escullo perquè has reconegut la llibertat de ser jo mateixa, perquè m’estimes”.
“Fins aleshores hem acollit un model de ser humà proposat des de fora y ara tenim l’oportunitat d’escollir el què veritablement volem ser . L’art és la llibertat de l’expressió personal de la visió del món, i tenim la llibertat per a fer-ho així. Malgrat a vegades amb la nostra decisió podem perdre la poca comunicació que teníem, no hem de témer per la pèrdua, perquè no era una relació verdadera”.
“Hem de fer un acte de fe en el nostre desig de ser nosaltres mateixos”.
Ha estat un cap de setmana esperançador, ens hem omplert d’una energia que ens ha renovat l’esperit, hem pres força per continuar creient amb el que fluïm, per a mi, ha sigut com beure aigua quan tens set.
Desitjo que us hagin agradat les seves paraules.
Una abraçada a tots.
olordemandarina 