Si te me’n vas…

El poder que té la música en arribar a dins i desfer nusos. Quan et vaig enviar la cançó  ploraves perquè algú t’havia fet mal, jo m’emocionava perquè l’amor m’omplia de joia. Saps, sé que l’amor no té vestit, viu  despullat. Busca la perfecció del verb. Ens fa sentir la meravella i a la vegada el més gran desconsol. Així és com se’ns dona, a cullerades aprenem a estimar, plorant i gaudint.

Avui l’he volgut tornar a escoltar, potser perquè t’enyoro més del que em penso i així em concentro amb tu i et visc intensament encara que sigui en el record d’aquests acords. Però ai, em fan tan plena! A vegades sento que podria sortir volant perquè els peus no em toquen a terra,  és l’ànima la que es torna volàtil i vol fugir del cos. Aleshores no sé si és l’efecte d’aquesta cançó o és l’amor que desplega les ales en sentir tanta grandesa que té ganes de créixer i ser un gran foc. T’imagines? Em transporto en aquestes imatges, en el teu somriure, en els teus ulls. Voldria dir-te paraules que mai ningú ha dit però encara les he d’escriure, tan sols les sento dins el cor. Segueixo escoltant la música i ploro, quin desastre!
Nodrida en l’esperança que llegeixis aquestes lletres sóc capaç de recompondre tots els trossos i esperar que els nostres cors es fonguin en una abraçada.

T’estima

Lita

Anuncis

Ompliré una sala de flors!

IMG-20181029-WA0007

Ha passat un mes des de l’última entrada. Us tinc abandonats, poquets lectors que em seguiu, els millors. Penso en vosaltres, esteu presents en mi. Us estimo. November is comming. S’acaba la tardor i comença l’hivern. Aquests mesos d’impàs solen ser neutres a la vida, indefinits, ni carn ni peix. A mi em deprimia molt el novembre. Aquest any la fluoxetina fa meravelles.

Aprofitant una d’aquestes meves matinades en què estic desvetllada, us vull donar una bona notícia: “hauré aconseguit omplir una sala de flors”, sí…. ( i pico de mans alegre).Fa uns dies em van trucar de l’Assoc. Sant Lluc:  “m’han ofert exposar la meva obra”. Estic contenta i agraïda que hagin pensat en mi. La sala no m’agrada, em sap greu reconèixer-ho, no té llum natural, és interna i amagada. L’associació té cura que estigui ben il·luminada, això sí. És el que tenim a Mataró els amateurs, de moment, tot pot millorar! L’exposició es dirà Fruits i Flors i estarà oberta des del 21 de desembre, dia en què s’inaugurarà, fins al 13 de gener, passat les Festes. Podreu veure tot el que he pintat darrerament. És alegre, molt acolorida i tinc l’esperança que animi molt a la ciutat. Estic enfadada amb la desgràcia, la tragèdia que envolta el món i a les persones. Volia lloar la vida i l’exposició en serà una mostra.

Dijous passat es va fer una missa recordant la Georgina. Fa un any que ens va deixar. En Manel Morral li ha fet un dibuix i jo un poema que comparteixo avui amb vosaltres.

Trobo que seguir vivint després de perdre un fill és l’acte d’amor més gran que pots oferir. Hi ha una prova de generositat immensa en la fe d’acceptar la pèrdua dels que més estimem i seguir fent la vida el millor que pots: seguir tenint cura dels que estem aquí, seguir oferint el somriure a la gent pel carrer, dient bon dia al dia i bona nit a la nit. Hi ha una el·legància majestuosa  en seguir vivint sencer quan es té el cor esguinzat. Jo aprenc d’aquestes persones que m’ensenyen a fer-me gran, malgrat els meus 53 anys, em sento tan petita. Crec que l’amor ho pot tot, fins i tot superar la tragèdia.

Abrigueu-vos, estimeu-vos, deixeu lluir aquest tresor tan meravellós que portem dins. Una abraçada gran!

 

T’he vist al cel

asseGuda en un núvol.

Grontxaves les camEs penjades a l’aire,

els peus descalçOs.

Els cabells queien per la galta dReta,

es rintxolaven en Girs suaus i oberts.

El somriure plàcid em feia confIança,

els ulls mostraven la immensitat de la Nit.

A les mans, roses d’olor,

d’on naixien totes les promeses.

Viuré aquest misteri estimant

fins a tornar a abraçar-te,    G E O R G I N A

 

31/10/2018