El poder que té la música en arribar a dins i desfer nusos. Quan et vaig enviar la cançó ploraves perquè algú t’havia fet mal, jo m’emocionava perquè l’amor m’omplia de joia. Saps, sé que l’amor no té vestit, viu despullat. Busca la perfecció del verb. Ens fa sentir la meravella i a la vegada el més gran desconsol. Així és com se’ns dona, a cullerades aprenem a estimar, plorant i gaudint.
Avui l’he volgut tornar a escoltar, potser perquè t’enyoro més del que em penso i així em concentro amb tu i et visc intensament encara que sigui en el record d’aquests acords. Però ai, em fan tan plena! A vegades sento que podria sortir volant perquè els peus no em toquen a terra, és l’ànima la que es torna volàtil i vol fugir del cos. Aleshores no sé si és l’efecte d’aquesta cançó o és l’amor que desplega les ales en sentir tanta grandesa que té ganes de créixer i ser un gran foc. T’imagines? Em transporto en aquestes imatges, en el teu somriure, en els teus ulls. Voldria dir-te paraules que mai ningú ha dit però encara les he d’escriure, tan sols les sento dins el cor. Segueixo escoltant la música i ploro, quin desastre!
Nodrida en l’esperança que llegeixis aquestes lletres sóc capaç de recompondre tots els trossos i esperar que els nostres cors es fonguin en una abraçada.
T’estima
Lita
