Coma etílic

ampolla buida

Quan el telèfon sona a les quatre de la matinada se m’encenen totes les alarmes. Veig que encara no has arribat. El cor em batega fort, m’aixeco atordida pel ring que no para i responc temerosa: digui’m?

Altres vegades, quan hem hagut d’anar a l’hospital en hores intempestives, sortíem plegats.  Avui, no. Avui hi he anat sola.

Matar l’avorriment

wc.png

Ara que s’havia fet gran, la Rita, estava un xic obsessionada per mantenir la seva llar neta. La higiene s’havia convertit en la seva prioritat . En Joan, el seu marit, se sentia amenaçat amb aquesta mania de la Rita, que el perseguia amb retrets quan, per exemple, s’oblidava de tirar hàrpic a l’interior de l’inodor en haver fet pipí.

Potser només per això, en Joan es passava el dia ideant plans per matar la seva dona. Potser simplement,  matava l’avorriment fent ús d’aquesta fantasia.

Apropar la distància

 

solitario

Que difícil és a vegades apropar-me a tu, fill. Dic, a vegades, perquè sovint decideixo no interferir en el teu malestar, prefereixo pensar que tot passa i que potser, demà, canviaràs la mirada, i respecto la crisi com un camí de resolució, de sanació. Tot i que fa mal, veure com passes pel meu costat pensant que no t’ajudo, o que no estic al teu costat. Per a mi, és una prova de fe gran, deixar-te patir en soledat.
Aquest matí, mentre caminava, he estat meditant… el que realment em preocupa és aquest estat d’ebullició dins teu, un estat en què una espurna fa saltar pels aires una casa, la teva casa, la teva estabilitat. I em causa molta tristesa fill.
I no puc dir res, no vols escoltar res. Enfadat, en un estat permanent de distància, perquè no et dono la raó, perquè no penso com tu, perquè no faig les coses com a tu t’agradaria…
Com a mare, voldria donar-te a veure el camí per aconseguir pau interna. M’acosto al cràter del teu volcà i encara fumeja. Aquest espai de silenci és còmode per a tu?
T’hauràs llevat aquest matí i hauràs marxat de casa creient que t’allunyes de tot, hauràs buscat la tranquil•litat refugiant-te en la música o distraient-te mirant el carrer, jo estic pensant en tu, cuidant-te en la distància, desitjant-te pau perquè t’estimo.

Pell irisada

balena i nen

En Cesc és un nen de vuit anys, li agrada dibuixar monstres, com a molts nens, a diferència que els seus, quan els pinta amb els llapis de colors, prenen vida.
Aquell matí, la balena havia vingut a morir a la cala, la notícia s’escampava pels carrers del poble. En Cesc no va poder contenir l’impuls, sortí de casa i baixà corrents per la riera que portava a mar. Quan va arribar a la platja, una multitud de gent s’apilonava al voltant del monstre. En Cesc es va anar fent lloc entre les cames de la gent, es posà la mà al cor que li bategava molt fort. En veure la balena morta, va sentir una gran tristesa, li va posar la mà a la pell i va tancar els ulls. Un degradat de colors irisats varen anar apareixent des del cap de l’animal fins a la cua i en aquell moment el cetaci es va moure.