Si sóc el menjo, si el meu aliment em construeix per dins, també sóc el que penso, també el meu pensament em construeix per fora. Llavors, si la realitat es construeix en base als pensaments, la realitat també canvia en funció de com la pensis. Vet aquí el mon i el seu ventall de colors i possibilitats.
Una cosa tan senzilla en base i tan complicada en evolució. No ens ensenyen a pensar en positiu i és tan fàcil caure al costat fosc. Té tanta força l’hàbit en els costums que sempre he escoltat planys al voltant de desgràcies i infortunis, en canvi quan algú t’explicava la seva joia de viure, el justificaves pensant o dient que era un pobre o pobra somnia truites. Al somnia truites, sempre el veia amb un somriure a la cara, un somriure d’aquells que es contagien i sense motiu acabes somrient tu. És connectar amb quelcom intern que tenim d’original “la innocència” però que poques vegades li dediquem atenció i així ens allunyem de la nostra essència per esdevenir foscos i densos.
Jesús ens deia que havíem de ser com els nens, no queda tan lluny aquest missatge que ha viatjat a través dels segles, quan buscar el nostre origen es retrocedir unes desenes d’anys.
Els nens construeixen la seva realitat mitjançant els jocs que imaginen, molts en les situacions més adverses , són feliços picant una pedra amb un pal, doncs la fantasia és il•limitada.
Aquest dijous vaig anar a dinar amb els excompanys de feina. Dic això quan el passat trenta d’agost em varen rescindir el contracte laboral. Les obligatòries mesures de subsistència de les empreses en l’actualitat, els han portat a prescindir dels meus serveis. Teníem moltes ganes de veure’ns. Quan estem junts compartim un bon rotllo que a molta gent els sobta, i és que el Robert, la Meritxell, la Maria, en Pep i una servidora, gaudim del sol fet d’estar junts.
Després del menú hem demanat postres, dos flams d’ou, un per en Pep i l’altre per mi, i tres racions de Sacher. El cambrer ha portat primer els flams i una ració de Sacher que li ha donat a en Robert. Quan li ha deixat el plat amb el pastís damunt la taula, hem esclatat tots a riure en veure la descomunal mida de ració que acabaven de dur: gairebé un quart de pastís!! I als pocs segons de diferència, porten les altres dues de la mateixa proporció. Les rialles han continuat fluint una bona estona, segur que el vi d’Extremadura que serveixen a l’Europa va tenir alguna cosa a veure, però aleshores el meu pensament volatilitzava la imatge convertint-la en píxels alats d’il•lusió i fantasia que s’escampaven per tota la sala.
Durant aquella estona, les rialles ens varen connectar amb la innocència original de la que us parlava abans, per això érem tan feliços amb tan poca cosa.
Hi ha unes frases penjades a la consulta de la meva psicoterapeuta que m’agraden molt, les signa Mahatma Gandhi i diuen així:
“Cuida tus pensamientos por que se volverán palabras.
Cuida tus palabras por que se volverán actos.
Cuida tus actos por que se harán costumbre.
Cuida tus costumbres porque forjarán tu caràcter.
Cuida tu carácter porque formará tu destino.
Y tu destino será tu vida…”
És important que prengui consciència d’això, construir els meus pensaments en base a com vull que sigui la meva realitat.
Pensem en ser molt feliços, us estimo!
