Bolonya

bologna

Fa escasses hores era a Bolonya. Ara em trobo asseguda al sofà de casa, són les nou de la nit i em disposo a sopar alguna cosa. No deixo de pensar en la vida als carrers de Bolonya. La seva activitat social, els comerços, els hotels, restaurants, les terrasses, el “tapeo” que ells en diuen “l’aperitivo” sota les voltes que fan de pòrtic a les voreres. Els carrers empedrats, les façanes rosades i les finestres amb persianes de llibre, voltes i més voltes per sostre, places, palaus, esglésies: Itàlia. Hi he estat tres dies i m’he regalat un tip de menjar pasta. “Tortellonis“, “tagliatelles” al “ragú“, que és com ells anomenen la coneguda salsa bolonyesa. Hem caminat matí i tarda fins a esgotar les hores del rellotge. Tinc encara tan present a la pell l’experiència que em sembla impossible ser al sofà de casa. Em sento tele transportada. He pujat a un avió, que no deixa de ser una gran llauna, m’he lligat, la nau s’ha propulsat pel cel a gran velocitat, evitant relleus, cims i mars, i ara sóc aquí, des d’on us escric. Som en un món rodó, subjectats per la força de la gravetat, vivint circumstàncies similars o diferents, tots alhora. M’obro de cor i acullo tota l’experiència llunyana i prego, prego perquè pugueu arribar al vostre sofà de casa.

Anuncis

Has de saber que

OMBRA FULLES

L’altre dia, mentre pujàvem la riera de Vallcàrquera, en un moment que et vas aturar per explicar-me, jo m’estava davant teu, entre la llum i la teva cara, escoltant-te, i no et vaig dir res, per no interrompre’t, però les ombres, que tu tan obstinadament persegueixes per fotografiar-les, es van posar a la teva cara; ombres de fulles ballant en el teu rostre, t’imagines? No volia interrompre’t. No deixo de pensar que t’hagués agradat saber d’aquells instants que jo gaudia, amb recança per la teva ignorància, i a la vegada, intueixo que la llum juga en tu així, discreta, sense tu adonar-t’en.