Un matí més.

canari

 

Estimo cada passa que fas lenta.
L’amor dificultós amb què regues els testos cada matí.
El rac-rac del dit passant per la gàbia de l’ocell tot saludant-lo:
Bon dia, bonic!

 

Anuncis

La mujer de rojo

Avui comparteixo amb vosaltres uns dibuixos del meu estimat amic Manel Morral. El primer me’l va regalar dimecres passat quan vaig fer 53 anys. Li he d’agrair que em vegi en tan bona forma. El meu home diu que li recordo a la “mujer de rojo” i ja m’agradaria! Mai, ni quan he sigut jove, he tingut la seguretat física ni moral de la Kelly Lebrock que en aquella pel·lícula estava preciosa. És fantàstic poder suggerir “Lites” diferents a diferents persones. Una té una imatge de si mateixa bastant “pobra” i, mira per on, els meus amics em veuen així. Quina sort!

mujer rojo

El segon l’he rebut aquest matí per Whatsapp. És una estadística de valors, per desgràcia molt actuals, on els indicadors són la meva estimada senyera. Crec que mai un tros de drap havia arribat a tenir tant significat. Fixeu-vos amb el dibuix del Manelet, oi que és bufó?

senyera

Namaste

porta llum

Em costa identificar el sentiment, és quelcom profund, càlid i llunyà. Són instants de trànsit, l’esperit transcendeix el cos i n’hi ha prou amb el clic d’un interruptor per traspassar la porta imaginària. Els ulls no miren res, la ment aturada, només la presència dels àtoms en suspensió en aquest medi fluid que pot ser el temps quan no hi ha avui ni demà. Sensació de pau, si és la pau aquest estat; plenitud, no hi ha gana ni set, ni fred ni calor, sols aquesta ingravidesa on l’ànima se m’ha fet present. Gràcies.

 

L’ús de vinagre a la rentada

Avui comparteixo amb vosaltres un consell domèstic interessant: l’ús de vinagre a la rentada. És una mica llarg, ho sé, hi havia molt a explicar.

Comprant un barnús, en el moment de pagar, la dependenta em diu: – “No el rentis amb suavitzant, si no, no t’eixugarà”. No havia sentit mai res semblant. Sí que la meva sogra, fa molts anys, m’havia dit que un amic seu que era químic, li havia desaconsellat posar suavitzant a la rentadora perquè era molt dolent per a la pell, i em deia, que ella, des de que ho sabia, que no l’utilitzava, “… només una mica a les tovalloles”, justament, penso jo ara, recordant-ho. En aquells moments vaig ser reticent a evitar-lo, perquè m’agradava posar-ne durant la rentada de la roba i així poder gaudir de l’olor. Però amb els anys i l’experiència, he vist com la rentadora s’ha anat embrutant i fent pudor, sense entendre molt bé perquè, donat que avui dia, quasi ningú embrutem massa la roba. Tornant al barnús i a la meva conversa amb la caixera; dubtosa, li dic: -Llavors a les tovalloles els passa el mateix? I em contesta: “Sí, de fet nosaltres ja fa molt de temps que no posem suavitzant a la roba, fem servir vinagre”. -Vinagre? Dic jo estranyada. “…sí, un gotet de vinagre blanc, comú, el de tota la vida”. La noia em va dir que el vinagre aviva* els colors de la roba, a més, neutralitza la calç de l’aigua i aquesta perd la seva duresa, que aquí al Maresme és molta, que la roba no queda aspra, i m’anima a provar-ho. Torno a casa amb el barnús i ho provo. Comprovo que té raó, un cop rentat el barnús està suau i no fa cap olor estranya, només la de l’aroma del sabó.

Així és com vaig introduir el vinagre en la rutina de rentar la roba, ja fa més d’un any que ho faig i he de dir que tan sols hi veig avantatges. Continuo explicant-vos més beneficis d’aquesta pràctica tan saludable.

Posant vinagre a la rentadora estalviem posar anticalç. Veureu de seguida els resultats: el calaix de la rentadora on  va el sabó , al cap de pocs dies de fer-lo servir, queda net com quan era nova, sense residus oxidats que fan tant de fàstic!, i la goma del “bombo”, netíssima.  També desapareixen les males olors. Ja sé que semblo l’anunci de Calgón, i és així , com us ho explico!

Més avantatges, encara: tenim cura del medi ambient, doncs el suavitzant crea una pasta greixosa que és molt difícil, per no dir impossible, de diluir per l’aigua, i aquesta surt pel nostre desaigüe sobre-contaminant. I si recordem el consell d’aquell químic que ens deia que és molt dolent per a la pell, doncs si l’evitem, millor, ja sabem que  l’abús de químics altera la nostra protecció natural.

No vull oblidar de dir-vos un altre aspecte important:  vigilar la quantitat de sabó. Solem posar molt de sabó a la rentadora perquè pensem que així la roba quedarà més neta: Error. Conversant amb un tècnic em va dir: “de fet, la rentadora podria rentar només amb aigua”. Aquella vegada també vaig fer cara d’estranyada en sentir aquelles paraules. No ho hagués dit mai! Em va dir que la rentadora, amb aquests cicles curts de rentada que fem servir, no té temps d’esbandir tota l’escuma que produeix l’excés de sabó i aquest sabó queda en la roba, i jo penso que això també pot donar problemes de salut a la pell. Què en penseu? Té força lògica. Des de llavors, poso la mida justa de sabó que recomana el fabricant, que com ara se suma el guany de què el vinagre treu la duresa de l’aigua, és molt poca quantitat, per tant, estalviem detergent, també. Aquell tècnic em va dir que la rentadora gairebé no havia de fer escuma quan la veiem funcionar. Així que ja sabeu, si veieu molta escuma a dins el “bombo” és que us heu passat amb la quantitat del sabó.
També utilitzo el vinagre al rentaplats, encara que no sóc tan constant perquè me n’oblido. Si ho feu, veureu que el vidre dels vasos perd aquella blancor que els deixa lletjos. A la rentadora de roba,  l’hi poso sempre.

Animeu-vos a provar-ho i ja em direu com us ha anat!

*que el vinagre aviva els colors, ja m’ho havia explicat feia anys la meva mare. Antigament el posaven a la darrera esbandida de la llana.