Les tardes de pluja

melted-butter-and-sugar

Darrere els vidres, la llum de la tarda es plega com les varetes d’un ventall, amaga el color i tot queda en penombra. Són aquelles tardes de novembre en les que apareix la necessitat de crear, crear quelcom que culmini en la satisfacció de l’obra, sigui quina sigui la idea de projecte i sense que el risc de la frustració impedeixi la proesa, per si aquesta no arriba a bon fi.
Hi ha tardes de pluja en què a la cuina cauen els ingredients del cel, i entre pols blanca i clara batuda comença l’aventura d’una màgica sessió d’experiments.
L’alquímia més rústica, però alquímia a la fi, ballant al so de la música d’una vella ràdio. Milions de partícules en transformació, formen diferents mixtures, i es fonen a alta temperatura, que sota el prodigi de la ciència, esdevenen pastissets i coques al pas d’una familiar recepta.
Viatjo a temps passats, quan era l’àvia i més endavant la mare la que cuinava durant les mateixes tardes plujoses a fi d’entretenir-nos i proveir-nos d’un gustós berenar. I en aquest viatge d’evolució nostàlgica el cor es vesteix d’enyor i em deixo portar per l’abric d’una bona mossegada de plaer, encara calent, i la boca se m’omple de sentits tot mirant la pluja.

Estimar la vida

“Yo intento vivir siempre con amor y es tan grande lo que siento por todo el mundo, que a veces voy por la calle y miro a desconocidos y siento que los amo, a veces incluso se me ha saltado alguna lágrima con esta emoción. Veo lo que son, lo que les distingue, lo único que es cada uno, la vida que estará llevando, y le admiro y le amo. Hace ya mucho que dejé de juzgar a las personas empezando por mi misma, trabajando el perdón a mi misma porque no hay nadie más a quien perdonar, y comenzando a aceptar y a amar todo tal cual es porque todo es maravilloso. Desde que vivo con esta sensación de amor y gratitud, hace años que nadie se dirige a mi de malas maneras, me siento muy afortunada porque todas las personas que me rodean me tratan con mucho cariño, me siento arropada y querida, pero sobre todo desde que yo siento eso por mi misma”. Laura Trillo del blog “corazón de gato” entrada del 18 de març.

Fa pocs dies que he descobert el blog de la Laura “Corazón de gato” . La Laura és terapeuta felina de fa molts anys, ha convertit el seu amor per la vida i la naturalesa en la seva professió, té un web extraordinari que s’anomena “Terapia Felina” . A mi m’en va parlar una amiga arrel d’un problema de comportament que tenia la meva gata, em va recomanar visitar el seu web, on vaig trobar moltes respostes i ajuda. M’ha enamorat la sensibilitat i la capacitat que té la Laura per obrir el cor i la manera en què ho fa sincerament i senzilla.

Jo, com la Laura, també visc estimant, us confesso que fa temps vaig saber que era el meu projecte de vida: estimar humilment, estimar perquè si, perquè a les persones ens fa falta amor, a la vida en general li fa falta amor. Vaig entendre que la nostra font d’existència és l’amor, que venim de l’amor i quan marxem ho fem cap a l’amor, i així d’aquesta manera tan fàcil vaig aprendre a ser feliç, servint a la vida, i vaig comprovar que tot el que dono em torna i sempre sento plenitud i satisfacció.

He compartit aquesta entrada perquè ressona molt en mi quan la Laura diu: “me siento arropada y querida, pero sobre todo desde que yo siento eso por mi misma”.
Potser sigui la fórmula magistral de la recepta de la felicitat, sentir amor per un mateix, perdonar-se a un mateix, per poder sentir amor pels altres i acceptar-los tal com són, perquè abans m’he acceptat jo mateixa. De cop t’adones de que la vida és molt senzilla, i de qui si l’estimes sense condicions, entenent que la vida és la que mana, tot esdevé harmònic com una partitura i la música flueix.
Sento compassió per la gent que sofreix i m’entristeix que les persones visquin allunyades del seu ser que és l’amor, sentint soledat, por, desconfiança…

Com diu la Laura :

“te propongo, “Sólo por hoy”. Sólo por hoy, no juzgues al otro. Sólo por hoy, da algo a los demás sin esperar nada. Sólo por hoy, mira y trata a las personas con cariño. Sólo por hoy, cambia tu rabia por gratitud. Sólo por hoy, mírate al espejo y reconócete, abrázate y ámate así. Sólo por hoy, sé feliz y sonríe. Sólo por hoy, disfruta el presente tal como es”

Jo demanaria a aquelles persones que no se senten felices , que recordin quan ho varen ser i que es deixin abraçar per aquella sensació de plenitud que les voltava. I que si no ho poden fer-ho perquè el moment que estan vivint és massa dur, que es confiïn a la vivència amb un acte de fe tal, que acceptin la voluntat de la vida amb l’amor i el respecte que li devem, des de la meva creença, només així, s’aconsegueix la pau d’esperit amb la que tornem a ser feliços.
No és difícil ni mentida , tan sols has de creure que pots fer-ho.

Dedico aquesta entrada a una amiga especial, la C.M. tant de bo trobi en aquestes paraules la força i la pau que pugui necessitar , ella sap que l’estimem amb tot el cor.
Us deixo amb els meus millors desitjos de felicitat.

Ashes

Quan vaig obrir el blog em vaig proposar que cada mes, com a mínim, hi faria una entrada. És poquíssim per algú que li agrada escriure, de fet un blog, està pensat per escriure-hi quasi a diari. La música i l’escriptura són dues velles passions , sense entendre-hi ni dominar en cap dels vastíssims camps, des de la senzillesa de l’ànima que vibra quan sent i oint els sons s’inspira i floreix amb flors com a les metàfores del poc o molt talent que ha adquirit.
Venero el talent com a gràcia divina, és quan Déu parla amb nosaltres, imaginant-me en aquests moments a Déu entre les gràcia més excelsa.
Aquest mes de maig ha estat llarg i dur, he tastat la frustració i la tristesa una vegada més, i el meu ser s’impregna d’emocions ja viscudes, però més enllà de la tristesa hi ha quelcom que em tranquil•litza i és la pau de consciència, darrere la derrota hi ha l’aprenentatge d’haver estat jo mateixa en els errors i els encerts i amb l’amor com a impuls, malgrat ser poc o gens destra. El Sol és el mateix per tothom en cada nou dia però els ulls que el miren són diferents alhora.
Sortint de la cuina m’he aturat amb la taceta del tallat del migdia a les mans, i he viscut un moment de consciència mindfulness , he pogut veure el temps transcórrer al meu voltant acompasat pel so del frec de la cullereta en la tassa al remenar el líquid marró, l’escuma dibuixava formes que recordaven a la melena d’un lleó ara, al d’una flor després…
Estimant el bon talent seguiré sent l’afeccionada escriptora, amant de les frases fetes de paraules belles i de profund contingut, agraïda pel repòs i plaent com unes cendres , veient també a Déu en els ulls cansats de la derrota, renaixent de la pols fina que deixa la runa i enamorada de la vida com el fet apassionant que és.
Us estimo.

L’alè de l’energia, de Nova Cana a Barcelona

El missatge d’esperança d’Angela Volpini viatja aquest cap de setmana a la nostra terra. Divendres i dissabte a Lleida i aquest diumenge a Barcelona, en el monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les, introduït pels cants de Lídia Pujol, acompanyada del so solemne del gong tibetà, la vibració de la veu i la música ens eriçava la pell i ens preparava l’ànima per a rebre les seves paraules.
Jo hi he assistit i vull compartir amb tots vosaltres el missatge d’aquesta dona que diu que la vida és meravellosa.

La defineixen com una rara conjunció d’experiència i raó: la necessitat de contar la seva experiència la fa creadora de pensament i de llenguatge , ella sempre diu : “dic el que he vist i conec el que dic”, “he vingut a ensenyar el camí de la felicitat a la terra, l’alè de Déu es manifesta en nosaltres com a vida i consciència, fa seixanta sis anys que intento fer arribar a les persones allò que en la meva infantesa se’m va revelar: és possible sortir de la desesperació i trobar la plenitud”.

“ El llenguatge està canviant, moltes persones es senten còmodes parlant d’energia i cada vegada hi ha més persones que deixen de costat la religió, no és dolent allunyar-se d’ella, quan comprenem l’energia, ens adonem de que la llavor està escrita en l’Evangeli i que no s’ha expressat així, Déu es confronta en cada ser humà, en cada possibilitat i en cada experiència, Déu s’enriqueix a través nostre, la meva experiència mística em va fer creure en el què jo sentia i en què volia que fos així, donant-me la possibilitat de poder construir els somnis en els quals jo creia”.

“ Les persones intuïm el sentit de la nostra existència però no el creiem. Per a aconseguir-ho hem de creure en la nostra veu interior, tenim la possibilitat d’escollir el camí d’allò que ens fa sentir bé, només llavors sabrem que estem obrant correctament”.

“Per una mica d’afecte som capaços de deixar de ser nosaltres mateixos, és cert que tot ser humà desitja ser acollit i estimat, i jo sempre dic: si tots sentim la necessitat de ser estimats, aleshores qui comença a fer-ho? “

“Quan em vaig casar li vaig dir al meu futur marit, t’escullo perquè has reconegut la llibertat de ser jo mateixa, perquè m’estimes”.

“Fins aleshores hem acollit un model de ser humà proposat des de fora y ara tenim l’oportunitat d’escollir el què veritablement volem ser . L’art és la llibertat de l’expressió personal de la visió del món, i tenim la llibertat per a fer-ho així. Malgrat a vegades amb la nostra decisió podem perdre la poca comunicació que teníem, no hem de témer per la pèrdua, perquè no era una relació verdadera”.

“Hem de fer un acte de fe en el nostre desig de ser nosaltres mateixos”.

Ha estat un cap de setmana esperançador, ens hem omplert d’una energia que ens ha renovat l’esperit, hem pres força per continuar creient amb el que fluïm, per a mi, ha sigut com beure aigua quan tens set.

Desitjo que us hagin agradat les seves paraules.
Una abraçada a tots.

Un cap de setmana per recordar

Divendres el concert al Monumental de Mataró d’en Raimon. Primera part, cançons seves de sempre, segona part Raimon canta a Espriu. Va acabar el concert amb un parell de temes seus.
Quin artista aquest home. Ens va deixar a tots amb ganes de més. Com sempre, ple i eloqüent, compromès i conseqüent fins a la medul•la. La seva veu té la força del vent i la seva voluntat són com les aspes d’un molí, no poden deixar de rodar.
Als seus setanta-tres anys, en va oferir un recital de dues hores de duració, cantant dret i sense defallir, ja voldria jo tenir la meitat de la seva energia. Tot el públic quedàvem encantats a dir dels comentaris que es sentien a la sortida, i a jutjar dels aplaudiments que l’ovacionaren. Des d’aquí donar les gràcies pel teu art Raimon, gràcies per la música i les paraules, per fer-nos feliços durant tan de temps i encara.
Diumenge al mig dia, a un altre nivell no menys valuós per mi, recital de cançons a càrrec d’Esteve Martí, presentació del seu primer disc que porta per nom “Cruïlla”. La sala de la volta de les Esmendies plena de gom a gom d’amics i familiars, compartirem en bona harmonia una estona de música i poemes. Gràcies a tots els que heu fet possible aquest event.

Bon Nadal

Com cada any, deixem enrere la tardor. Les fulles dels arbres s’assequen terroses, i sàvies cauen per adobar la terra abans no arribi la neu de l’hivern.
Mentre de darrere les finestres, la llum de les llars enceses torna càlids els espais. És temps de recolliment, de conversa, d’infusions que ens escalfen les mans i alleugen el dolor dels dits.
Als carrers, tot a punt per les Festes. Garlandes, llums i avets llaçats. La música de sempre envolta els pensaments i ens convida a fer-nos nens, a deixar anar un xic les tibantors i ser una mica millor persones en aquest temps de Nadal.
El Nadal és al darrere la cantonada, picant a la porta de la consciència per recordar-nos valors com la solidaritat amb els qui no tenen tant, d’estima i respecte entre les diferències, que és temps de suma i creativitat, d’explosió de les emocions més belles.
M’agradaria fer-vos arribar els meus millors desitjos aquest Nadal, i que el Nou Any 2014, sigui el resultat de tot allò que sembrem a cada pas.

Bones Festes!

Crec que l’amor dissipa la foscor
el mateix que en el cel de la nit
teies enceses de foc d’estrelles
ens regalen la llum
fins i tot
quan ja s’han extingit.

Un nou m’agrada

Bona nit,
Ja tenim el CD que l’Esteve ha gravat posant la seva música i dolça veu als meus poemes. El disc té el nom de “Cruïlla” i estem molt contents de com ha quedat. Si voleu veure’l podeu entrar a la seva web estevemarti.com.
Us deixo aquí mateix el comentari que una bona amiga ens fa del disc. L’he trobat d’una sensibilitat extraordinària, més que per la il•lusió que hi posa en l’elogi, que també, per la bellesa del seu redactat . En fi, jutgeu vosaltres mateixos.

Esteve, quina il•lusió, quin goig desprecintar el CD fet per un bon amic!!!
Que ben fet!!!
Quin treball més honest…sí, sí, honest, perquè en la senzillesa del seu format es mostra tal com és quan l’escoltes.
Només veure’l ja t’inspira tendresa, amor, positivisme… i tots aquests sentiments hi són en cada cançó.
Trobo que uns versos de la Lita, que tu cantes en aquest disc, defineixen perfectament el que pot representar per tots nosaltres escoltar el vostre treball:

“… embolicant-me amb la seva tendresa, despertes en mi un nou anhel”

Gemma Maltas

En els dies d’hivern

En els dies d’hivern, els matins quiets, fredor al pit i mocs al nas, abelles mortes jeuen damunt del llit fred de les rajoles del pati. Els seus cossos s’engrunen, empesos pel vent que els escampa en trossets, trossets d’ala i de pell d’abella.
Les papallones també s’han glaçat, damunt el seu jas negre de pols de cos de papallona. Si estiguessin tan sols adormides les papallones…

Et veig allunyant-te, i sense deixar els teus ulls, t’espero dempeus en aquest temps mort, en què el rostre es perd amb la foscor de cada nit, i et segueixo mirant difuminada, allà on els ulls arriben.

Els meus passos cruixents per damunt les aceres. L’aire porta l’olor del fum de la llenya que crema. La punta del nas vermella, el coll de l’abric aixecat per a que no se’m glacin les orelles, i els petons de l’adéu tornant, com cada any, quan arriben els dies d’hivern.

Uns nens baixen pel carrer, empenyen amb els peus les fulles seques dels plàtans de la riera, i es llencen els uns als altres, aquelles boles barrejades amb les rialles, que esclaten en infinites llavors damunt els meus passos cruixents.

A casa, mentre encenc espelmes a l’ampit de la llar, el vent xiula entre els marcs de les finestres i escolto la música que se’m fa càlida a la sang.

Per bonic que hagi estat el dia, cada tarda es torna plom, quan la llum del cel s’apaga i s’encenen els melangiosos fanals. Llavors, tapo els forats de la nostàlgia llegint, cuinant o escrivint versos, amb el rere fons d’una ràdio que retransmet futbol.

Be water

Viatjo en tren, un curt trajecte que em du de Barcelona a casa. El recorregut voreja el litoral i des de la finestra puc veure el mar. Mirar el mar depèn dels dies em torna aigua i fa que m’endinsi en el submón dels sentiments fets farcellets, i em capbusso deixant enrere la realitat, perquè no hi ha una altra cosa que per moments em vingui més de gust que perdre’m en aquest laberint, i sense tenir masses ganes de trobar la sortida, m’hi endinso només pel plaer de recrear-me en el trajecte  de les meves emocions que són jo mateixa. Però segueixo mirant per la finestra i els farcells es desfan un a un a l’arribar a la sorra, com l’ona es volatilitzen en bombolles blanques d’oxigen i acaben en un no res per tornar a ser aigua només. Som aigua, ser aigua, sigues aigua deia Bruce Lee. La pluja d’aquest matí ens ha deixat un dia gris i la tarda s’evapora entre boires. Mig adormida pel sacseig de la màquina, entretinc la fantasia contemplant la volubilitat de la sorra  al bes de l’onada, i imagino que l’aigua pot aixecar un mur de sorra i el pot desfer a la vegada. L’aigua és com aquell amant que va i ve i em mareja amb el seu ball perquè no ve ni se’n va del tot. El color turquesa de l’aigua d’aquesta tarda em recorda als teus ulls, i el fons obscur  com les teves nines, on tot pot prendre llum si tu vols. Mirant l’horitzó et sento  llunyà  i m’espanta l’enyor perquè és caduc al temps i jo no vull oblidar-te i  el mar avui ho sap perquè te’m torna. No tinc res que no prengui de tu mar, de la teva bellesa, de la teva claror, del  teu amor a la música de la teva aigua, de la teva forma, de la teva calma quan ets calma i  del teu enuig quan ets brava i  tot això avui em fa ser tu.

Rebo el senyal d’un so acústic que m’indica que he arribat a l’estació,  m’incorporo i baixo del tren i del meu bany, i els meus passos s’adrecen pel pedrís de l’acera que em porta fins a casa.

 

Aquest cop a Girona

El proper dijous 6 de desembre a les 19:30 h. estarem a la llibreria-cafè Context de Girona, situada a la Plaça del Pou Rodó, 21. Recitaré els meus poemes i els cantarem amb la música de l’Esteve, acompanyats pels seus dolços acords. Sé que tothom té feina, però què farem sense la vostra presència? Si us animeu a venir estarem més que contents de compartir junts l’estona. Tenim poemes i versions musicades noves, així que hi haurà sorpreses!
Fins llavors rebeu una abraçada.