Cal que neixi tendresa.

plançons tendresa

I
Amor perdut. Tendresa arraconada.

II

Cremor a l’estomac d’un foc, petit i lent.
Em caragolo com un cuc. Estic gelada.

III

No entenc aquests camins
que no expliquen els mapes.
Perduda enlloc, no em trobo.

IV

Sentiment que neda a contracorrent.
Cor esquinçat, ferida esgarrapada.
Ànima abatuda. Imatge trencada.
Retrets. Inseguretat. Solitud.

V

Allò més gran, avui, el més petit.
Escolto música. Una àrea trista.
que el so més agut m’arranqui d’arrel
la pena. Torno a respirar a fons.
Obro finestres. Ventilo tristeses.

VI

Tornaré a llaurar la teva terra
en silenci, sense que te n’adonis,
com ho fa un devot, la llauraré.
Sembraré els plançons amb la tendresa.
Naixeran brots de callada esperança,
i l’alegria vindrà a florir-nos.

 

Anuncis