Febre, malsons, infantesa.

Quan tinc febre tinc malsons. Somnio amb gallines. S’estan entre el meu cos i els barrots del llit i m’angoixen. M’angoixa sentir l’escalfor del seu plomall blanc i suau i tinc por dels seus ulls quiets i fixes en mi, tinc por que m’ataquin amb els seus becs i trèmules crestes perquè no em podré defensar. I crido, i ploro, mare, treu-me les gallines, mare!

Era un malson recorrent en la infantesa. Em fa pensar que alguna cosa em devia passar en una altra vida amb les gallines o potser en aquesta, ves a saber, on la memòria no arriba, però les experiències es guarden en el subconscient com un trauma. Ara ja no les hi guardo cap temor.

Un pensament sobre “Febre, malsons, infantesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s