Albi, Rodez, Belcastel i Conques

 

Albi ens ha agradat molt, capital d l’Occitània, lloc on va néixer Toulouse Lautrec. Hem visitat el seu museu i passejat pels carrers del centre. Em repeteixo dient q és tot molt cuidat i net, la diversitat d botigues i comerços em fan pensar en pena en el meu Mataró tan impersonal, tan desdibuixat, pobret. L Església de Sta Cécile és una obra impressionant construida de totxanes vermelles que la fa singular per volum i alhora austera de materials. Suposo q l alçada vol contrarestar la seva sencillesa i crec q s aconsegueix. També hem visitat un claustre del sXII , obert a la ciutat, d una gran bellesa per la seva autenticitat, el pati del qual era florit d’herbes medicinals, totes degudament indicades, entre elles he pogut conèixer la saponària, la pulmonària, la centàura, l’hisop q no havia vist mai excepte en llibre. Ara posem ruta cap a Rodez.

Rodez és una ciutat semblant a Albi, la vista des de la carretera és molt bonica, cases disposades amb desnivell amb la teulada de pissarra. Hem aparcat i hem dinat. Després hem visitat els carrers del centre, la seva església estava tancada per obres. No hem anat al museu tot i que ens l’havien recomanat. Hem posat camí cap a Belcastel.

Belcastel també és molt bonic, de l’estil de tots aquests poblets que ostenten  la distinció de les plus beaux villages de la France. Casetes precioses voltades de natura, l’església i el riu. A Belcastel hi ha un pont romànic q travessa el riu molt bonic. La boni ha conegut un labrador molt simpàtic q es deia Odin. Cap a les cinc hem posat rumb a Conques, ja en tenia ganes doncs diuen q és el poble més bonic de tots ells.

Conques és el poble medieval més bonic i cuidat q he vist mai. Tret d’un llibre de contes, inspiració de la pel.lícula la Bella i la bèstia. Hem visitat els seus carrers, hem sopat unes crêpes a la plaça de l’església i hi dormirem. Demà el veurem amb llum de dia. Espero q faci sol.

Bona nit!