Sensacions

Quan el temps s’atura en la bellesa
lloa la grandesa de la vida, els detalls espontanis
trenquen la monotonia de la perfecció:
complicitat entre la vida i la mort.

Uns cabells mullats per l’aigua de la pluja,
els reflexos de rajos del Sol,
els colors llampants de les flors,
la infinitat en les bombolles de l’escuma…

L’amor també reposa
com l’instant en les fotografies,
impregna els records, reviuen
malgrat el temps no s’atura.

En la nostàlgia trobo consol,
ploro a poc a poc per no acabar les llàgrimes,
estimant el record,
el meu refugi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s