Dol

Traïdora la mort
te’m va prendre,
en el dol
refugi la tristesa.

Viure l’absència
m’enrabia,
company el silenci,
hi respiro records.

Enfadada,
no atenc la raó,
consentida
et vull més.

Prou de dir
allò que em faltà,
mores i fuig
mig mon de mi.

Dels ulls
brolla el plor,
rere la porta
el desconsol.

Primavera

Ja tornen a florir
els geranis al balcó.
Somriuen les flors,
a l’aire càntics d’ahir.

Al primer raig de sol
els pètals li fan l’ullet,
tot canvia dins en mi
per l’esclat de tant color.

Fràgil el cor torna a sentir,
agraït a la bellesa,
que tot la vida estrena,
et convida, si vols, a gaudir.

gerani