El plor de la tardor

El groc de la tardor
aureja les fulles
del darrer vestit.
Al mig dia el bosc llueix,
esplendorós llueix
aquesta grandesa de l’or
que el lloreja victoriós.

Veient la glòria
els arbres ploren
emotives llàgrimes,
sospirant acomiaden
vestigis de vida.
Tot el bosc és un cant
de notes en acords menors.
El plor de l’adéu
de la tardor.

Anuncis

2 pensaments sobre “El plor de la tardor

  1. Acabo de llegir aquest nou poema justament avui que hem anat al funeral d’un conegut.
    Tot i que jo feia molts anys que no el veia, permeta’m Lita que la lectura d’aquest poema li dediqui a ell:
    Per tu David; segur que allà on siguis trobaràs la felicitat que potser aquí entre nosaltres no vam saber donar-te.
    Que “el plor de l’adéu” es converteixi aviat en el somriure del record.
    Descansa en pau i a reveure!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s