La Cala

El cel és fosc quan les gavines dormen,
la cala reposa.
La cala reposa del brogit de banyistes,
barques que la solquen fent camins efímers.
De la sorra estant miro com el buf
pentina les aigües, és vent de llevant.
L’aigua confiada, arriba a pet d’ona
i s’abraça a un silenci que sols viu instants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s