Les flors moren a la primavera

Tres amics es troben un divendres al vespre per recordar en Nando, un amic comú que els va deixar, víctima d’accident de circulació, trenta anys enrere. Aquesta setmana en Nando faria cinquanta anys. Durant la conversa del sopar, emergeixen els records i velles fotografies, les paraules amor i amistat tenyides de nostàlgic dolor, van passant pel coll acompanyades pels glops de cervesa. Una barreja de sensacions es confonen a mida que va passant la nit, filosofant sobre el que és la vida, per què tu no i jo si…
Acabat el sopar, porten un ram de flors a la fatídica corba on va acabar tot, cinc moriren allà aquell vespre, conduïen massa ràpid, potser beguts, tràgica combinació la imprudència de la joventut amb la innocència de la follia.
Aquell fet trencà per la meitat a més d’un, vull pensar que la teva mort no va ser envà, que alguna cosa més gran varem aprendre tots aquell dia.
El record del teu ample somriure serà sempre amb nosaltres Nando.

Ahir ens deixà també l’ànima del Tito Vilanova. Quan penso amb gent que no conec personalment però que em cau bé, penso en tu Tito, per la feina ben feta, per la senzillés de les teves paraules, la teva honestedat, la teva discreta llum m’arribava, i és per això que avui sento la teva pèrdua i tinc el teu rostre molt present en el record.
Deixes la teva llavor en moltes persones, en els teus fills i els teus jugadors, i seguidors i segur que farem coses bones amb elles tot recordant-te, per sempre més seràs un exemple per nosaltres.

Per què marxes
sinó toca
encara.
Per què,
si encara
perfumaves
amb l’essència.
Per què tenen
tan curta vida
algunes flors.
Ens alegren
el paisatge
de la primavera,
omplint-nos
d’esperança
els cors.

Aquest poema és per a tu Tito, i pels qui se’n van quan encara no toca, conèixer-te m’ha fet millor persona.
Des d’aquí el meu condol als teus estimats.

Anuncis

Un pensament sobre “Les flors moren a la primavera

  1. Que bonic aquest record a un amic mort fa trenta anys.

    En Nando va morir injustament, molt jove, massa jove, però està clar que us va deixar una petjada profunda. Segur que, a tots els que el vau conèixer, us va fer millor persones.
    Em sap greu no haver-lo conegut; quina sort has tingut Esteve d’haver estat un dels seus millors amics!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s