em sap greu veure

Et veig
i em sap greu veure
el disgust
quan te’n vas ,
a poc a poc
entre l’enfado
de les paraules.
Amb la recança
de no voler
marxar,
treus en cada
darrer dia
un darrer dolor
per mostrar-me
el desengany
que amaga el cos.
I em sap greu veure
que no trobis
la pau.

És precís el temps

És precís el temps
i avui té pressa,
arbres florits
i encara hi ha el cel gris
sobre les branques.
Si el fred sobta de cop
en gelarà les flors,
sorpreses un cop més
quan l’hivern mandreja.
Les aus de la ciutat
fan llurs nius
entre les branques
d’uns plataners pelats,
i esvaloten amb son cant
el silenci dels vianants,
la cridòria anunciant
l’esperada primavera.