Espases de la terra

Els pollancres avui
buits de cap fulla
s’aixequen alts,
les branques clamen al cel
com espases de la terra.

Els cossos d’acer
s’estan damunt
d’esquelets cruixents,
i els braços armats
vigilen eficients.

Si la terra prengués
per exèrcit als arbres,
els homes de paper
no es podrien tòrcer.

Poncella

Poncella la primavera,
treu el nas un matí
per les deixades tiges
en qualsevol jardí.

De les branques nues
les gemmes esclaten,
apunten polides
conegudes promeses.

Poncella la primavera,
un matí de març.