Vaig al camp

Sempre marxo contenta
quan em conviden
a veure futbol.
Baixo al camp alegre
disfressada de colors.

Entrar a la grada
m’impressiona,
veure l’estadi
vertigen em causa,
la llum és captivadora
com un espectacle de màgia.

El terra, una estora verda,
l’olor de gespa m’embriaga.
Contemplar la magnitud
em fa sentir molt petita,
voltada de tanta gent
que cerquen el seu seient,
mentre expectants esperen
a que comenci l’event.

Els equips surten al camp,
xiulets i aplaudiments
fan de teló,
l’himne ha començat
i això causa expectació.

Milers d’ulls
concentren l’ atenció
en una sola pilota,.
Per fi el moment esperat
tothom crida a l’efecte:
Gooooollll! Han marcat.

La gent ho celebra
amb alegria infinita,
altre cop, em torno petita.
Un estol de flaixos
s’encenen en un moment,
semblen focs d’artifici
que estiguin entre la gent.

Banderes de colors
s’onegen al vent.
tothom està content!
Ah! Però la cosa canvia
quan ens xiulen penal.
Ai mare, quina pena!
Ara que anàvem guanyant.

El del bombo des de gol Sud
ens acompanya fent ambient.
que no desanimi la sala.
Ja ho recuperarem.

Xiulets i uuhhhhh!
Crists de: fora, fora!
Tot és en va, el contrari
acaba de marcar.
Però jo em dic que tranquil•la…
encara ens queda mitja part.
Ara em menjaré la truita,
que ben bona deu estar!

Anuncis