El Castanyer d’en Cuc

Té la soca buida
i plenes les mans
de vides viscudes
que el temps li ha donat.
 
Té la soca buida
i el cor molt ple,
records en la memòria
immensos plaers.
 
N’és plena l’escorça
de noms d’amants
de nens que juguen a indis,
refugi de caminants.
 
Les estacions
li donen color diferent,
verd, ocres i blanc
segons el moment.
 
Benvolgut castanyer:
nosaltres marxarem
i tu et quedaràs per sempre,
per ser testimoni
de nous amors
nous jocs, nous caminants
que vindran a veure’t majestuós:
com n’ets de gran.

dibuix de M. Morral
Anuncis