Enyor

Assegut al balancí
darrere el vidre contemplo
amb la calma dels anys
com es pon el Sol.

Commogut per la bellesa de l’hora,
deixo la lectura que fins ara m’entretenia
i baixo al pati.

Mentre passejo a poc a poc,
miro les hortènsies, que un altre dia,
lluïen esplendoroses.
Ningú com tu, sap cuidar les flors,
i avui em fan companyia,
sé que no se’n van
perquè tu encara ets en mi.

Anuncis