El pescador

Ja no s’arremanga les vores dels camals,
uns peus bruns i vells
s’endinsen en l’onada
empenyent una barca
més cansada que ell.
 
La mar plàcida sap de la seva paciència,
la mar discreta escolta la seva soledat.
A un rostre adobat pel sol
només oferir-li pot,
la complicitat del seu silenci
la sal per guarir-se el mal.
 
Una barca surt a pescar,
llença la xarxa amb tot l’amor a l’ofici,
tornarà abans no es faci clar,
l’onada el vessarà a la sorra
per resseguir les seves passes,
que cada dia l’aigua esborra.

 

Anuncis